Un país de somni

Planes que es poden consultar

PSC: La deriva catalana cap a l'espanyolisme

1977: Restauració del règim democràtic a l'estat espanyol

El socialisme a Catalunya apareix representat fonamentalment per tres partits:

Imatge PSC Reagrupament            Imatge PSC Congres                imatge PSOE

En les primeres eleccions de la democràcia "Socialistes de Catalunya" es converteix en la força majoritària de Catalunya (28,56%).

En el Congrés de Diputats de Madrid s'inscriu com a "Grupo parlamentario de los socialistas de Catalunya (PSC-PSOE)"

1978: Fundació del Partit Socialista de Catalunya (PSC-PSOE)

La fusió dels grups catalanistes PSC-C, PSC-R i la Federació Catalana del PSOE dóna lloc al Partit Socialista de Catalunya PSC-PSOE, i estableixen una relació federal amb el PSOE.

En els estatuts fundacionals del PSC queda palesa encara la seva posició catalanista al contemplar el dret de l'autodeterminació de Catalunya com un "dret inalienable".

1979: EL Partit Socialista de Catalunya (PSC-PSOE) es consolida

En les eleccions municipals de 1979 el PSC-PSOE es consolida i guanya en les quatre capitals de provìncia i a multitud de ciutats de Catalunya.

En les eleccions generals de 1979 torna a ser la força més votada de catalunya(29,67%) i novament constitueixen al Congrés dels Diputats a Madrid el "Grupo parlamentario de los socialistas de Catalunya (PSC-PSOE)".

Dins d'aquesta segona legislatura (1979-1982) el PSOE imposa al PSC que deixés d'existir com a grup parlamentari propi i s'integrés al grup parlamentari del PSOE (1981).

Períodes del PSC

1980: Catalunya, una comunitat autònoma

Després d'una etapa preautonòmica escenificada amb el president Tarradellas es convoquen les primeres eleccions al Parlament de Catalunya.

El PSC amb Juan Raventós al davant i amb la seguritat d'arrasar a les urnes, rep la petacada més gran que hagin sofert els socialistes. Jordi Pujol, al front de Convergència Democràtica de Catalunya guanya les eleccions.

    Dades electorals 1980

Després d'aquesta sotregada, l'orientació política del PSC ve condicionada per dos factors:

- L'obediencia i sotmetiment a les directrius del PSOE que el porta a adoptar posicions espanyolistes i moltes vegades anticatalanistes.

- Tenir com a principal partit opositor al partit nacionalista CiU, que també el porta a adoptar posicions antinacionalistes (catalanes).

A partir d'aquest moment el PSC es queda sense un referent nacional catalanista.

Per continuar sent el partit més votat, per una banda el seu discurs d'esquerres l'enfronta amb CiU, mentre que per altra banda per mantenir el vot dels electors amb consciencia nacional enfronta el seu discurs contra la dreta espanyola presentant-la com la força anticatalana que s'ha de vencer.

Tot i que l'estratègia li surt bé, el PSC a partir d'aquest moment ja es pot considerar un partit espanyolista sotmés a les directrius del PSOE.

1981: L'esperpèntic cop d'estat del Tinent Coronel Tejero

Imatge Cop d'estat d'en Tejero

Cop d'estat protagonitzat pel Tinent Coronel de la Guardia Civil Antonio Tejero, fruit del descontentament de les forces armades amb la transició política i l'establiment d'un estat autonòmic.

 

1982: El PSOE guanya les eleccions

Felipe Gonzalez es nomenat president i amb ell s'inicia un període de reculada autonòmica i d'expoliació a Catalunya

Cartell del PSOE

1983: La LOAPA (Ley Orgánica de Armonizacion del Proceso Autonómico)

Sota el govern del PSOE s'aprova la LOAPA, una llei que retalla les competencies autonòmiques en quant a desenvolupament legislatiu, la prevalença del dret estatal sobre el dret civil català i permitia harmonitzar les disposicions nrmatives de les comunitats autònomes fins i tot en les competències pròpies "quan ho exigeixi l'interès general".

Un PSC desorientat accepta la retallada autonòmica.

CiU planta cara a la LOAPA tant al carrer com en el Parlament de Catalunya.

El PSC davant les pressions del PSOE no va saber adoptar una posició que defensés l'autonomia de Catalunya i va haver de suportar els insults i sobretot el qualificatiu de "botifler".

A partir d'aquest moment neix un odi visceral entre la militància de Convergència i el PSC, on els socialistes es refermen cada vegada més les seves posicions espanyolistes.

Posteriorment la LOAPA va ser decretada inconstitucional.

1984, 1985, 1986, 1987, 1988, 1989, 1990, 1991, .............

El PSC esdevé un partit català espanyolista maquillat amb gestos que defensen esporàdicament algun tret localista.