Logo Marcel

HISTÒRIA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA. SEGLES   VIII IX     X XI     XII XIII XIV     XV     XVI XVII     XVIII     XIX     XX

ÍNDEX Segle XVIII:     1. La guerra de successió (1700-1715).     1.1 Els botiflers.     1.2. El tractat d'Utrecht.     1.3. El setge a Barcelona.     1.4. El fossar de les moreres.     2. La repressió borbònica.     3. Les esquadres de Catalunya. El Carrasclet.     4.Decret de Nova Planta.     5. La llengua a Catalunya     6.Persecució lingüística.     7.Situació fiscal de Catalunya     8.La Catalunya Borbònica.     9. La reconciliació nacional.     10. Organització política de l'Estat.     11. El despotisme il•lustrat. Carlos III.     12. El memorial de greuges de 1760.     13.El creixement demogràfic.     14. Transformacions agràries.     15. Desenvolupament econòmic a Catalunya.     16. Els catalans i el treball.     17. Moviments socials     18. Carles IV     19. La Guerra Gran (1793-1795). Causes i context.     19. La identitat catalana.     20. El liberalisme.     21. A l'exterior.

ANAR A LA PÀGINA ANTERIOR endarrere         HISTÒRIA DE CATALUNYA, SEGLES XVI i XVII (Pag. 6/7 )
16. Els catalans i el treball.     17. Moviments socials     18. La Guerra Gran (1793-1795). Causes i context.

   

HISTÒRIA DE CATALUNYA, SEGLE XVIII     (Pag. 7/7 )

19. La identitat catalana.

Al llarg d'aquest segle es va debilitant la consciència i l'esperit català.

Formar part d'Espanya, la fidelitat al rei i la pressió uniformadora, porta als catalans a una desnaturalització.

La pau i la prosperitat, sobretot a partir de 1740 que s'inicia el comerç amb Amèrica, i la interrelació econòmica amb Espanya, van ser el factors espanyolitzadors més importants, molt més que el derivat de totes les disposicions centralitzadores.

El castellà va esdevenir la llengua culta i de prestigi i el català va recular fins gairebé desaparèixer dels àmbits erudits i de poder. Només al poble es va conservar el català amb tota la força. L'havien reduït a llengua vernacle, o per més desprestigi a llengua plebea.

Setanta anys després de la caiguda de Barcelona l'hostilitat a la dinastia borbònica s'havia convertit en respecte i veneració. "Els més assenyalats catalans d'aleshores escriuen com a veritables botiflers". L'opinió il•lustrada es mostra obertament filipista. Fins i tot les antigues institucions i privilegis apareixien als ulls dels catalans com a menyspreables i ridícules. S'havia arribat al punt més baix de desnaturalització del país.

No van passar ni cinc anys de la mort de Carles III (1788) sense que una pila de ressonàncies sorgissin evocant les antigues glòries catalanes i lloant les velles institucions. La llengua que havia arribat, en els cercles erudits, en el punt més baix, torna a ser emprada i s'inicia un ressorgiment de l'esperit català.

La Guerra Gran ha estat assenyalada com el primer acte d'espanyolisme col•lectiu dels catalans; i ho és, en el sentit que Catalunya comparteix els sentiments del poble espanyol. Però un cop constatat això, la Guerra Gran posa en certs aspectes un aturador a la davallada i el patriotisme català es manifesta tanmateix.

Comencen a aparèixer nombrosos romanços, cançons belico-patriòtiques i també apareix una interessant producció netament erudita escrita en català. El Diario de Barcelona en va acollir una vasta producció. No eren, solament els poetes plebeus, que més o menys en tenien tradició, els qui empraven la llengua materna, eren també, i això té més importància, les elits cultes.

Sota aquest ambient catalanitzant de finals de segle, es desenvolupa un llarg debat sobre l'ortografia catalana i apareix la necessitat de transformar el català en una llengua literària i culta. Aquest ressorgiment va donar posteriorment els seus fruits, al segle XIX, en el moviment de la Renaixença.

   

20. El liberalisme.

Cap a finals d'aquest segle XVIII encara es vivia en una societat estamental. Els privilegiats (la noblesa i el clergat ) i els no privilegiats (Burgesia, classes populars urbanes i camperolat). L'estament que pertanyia cada persona venia donat pel naixement.

En aquest segle, la riquesa de la burgesia havia augmentat molt i era el grup econòmic més actiu, no obstant tenia vetat l'accés al poder polític.

Cap a finals del segle el moviment intel•lectual va qüestionar l'Antic Règim i les idees revolucionàries pregonaven un canvi radical de la forma d'entendre el món.

La ideologia liberal va sorgir de la lluita contra l'absolutisme. Es basa en la igualtat entre les persones, la sobirania nacional recau sobre el poble i la forma de governar es fonamenta en la divisió de poders: legislatiu, judicial i executiu.

Promou la llibertat econòmica, l'establiment de l'economia de mercat i per tant, porta cap una societat capitalista.

   

21. A l'exterior.

En el segle XVIII és la culminació de la Revolució científica que va començar en els segles XVI i XVII. Els coneixements de física, astronomia, biologia, medicina i química van transformar les visions medievals antigues sobre el coneixement de la naturalesa.

La ciència moderna culmina amb destacats científics com:
Charles Darwin que va desenvolupar la teoria de l'evolució de les espècies,
Isaac Newton que va desenvolupar fins a les cotes més altes la física i l'astronomia,
Antonie Lavoisier pare de la química moderna,
John Dalton que va desenvolupar la teoria atòmica de la matèria,
Michael Faraday amb la teoria electromagnètica,
el càlcul infinitesimal de Leibniz,
Adam Smith l'economista que va escriure "la riquesa de les nacions"
la filosofia de Descartes, etc.

Les idees dels il•lustrats van ser les responsables de la revolució francesa (1789-1799). El coneixement científic va fer possible el desenvolupament de la tècnica (Màquina de vapor) cosa que va portar la Revolució industrial a Anglaterra (1780..)

Espanya es va mantenir al marge d'aquesta profunda renovació tecnico-científica, sobretot per la reticència a que els nous coneixements fessin trontollar els privilegis de la noblesa i de l'església.

   

ANAR AL CAPÍTOL SEGÜENT         HISTÒRIA DE CATALUNYA DEL SEGLE XIX
endarrere