Logo Marcel

HISTÒRIA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA. SEGLES   VIII IX     X XI     XII XIII XIV     XV     XVI XVII     XVIII     XIX     XX

ÍNDEX Segle XVIII:     1. La guerra de successió (1700-1715).     1.1 Els botiflers.     1.2. El tractat d'Utrecht.     1.3. El setge a Barcelona.     1.4. El fossar de les moreres.     2. La repressió borbònica.     3. Les esquadres de Catalunya. El Carrasclet.     4.Decret de Nova Planta.     5. La llengua a Catalunya     6.Persecució lingüística.     7.Situació fiscal de Catalunya     8.La Catalunya Borbònica.     9. La reconciliació nacional.     10. Organització política de l'Estat.     11. El despotisme il•lustrat. Carlos III.     12. El memorial de greuges de 1760.     13.El creixement demogràfic.     14. Transformacions agràries.     15. Desenvolupament econòmic a Catalunya.     16. Els catalans i el treball.     17. Moviments socials     18. Carles IV     19. La Guerra Gran (1793-1795). Causes i context.     19. La identitat catalana.     20. El liberalisme.     21. A l'exterior.

ANAR A LA PÀGINA ANTERIOR endarrere         HISTÒRIA DE CATALUNYA, SEGLE XV (Pag. 4/7 )
5. La llengua a Catalunya     6.Persecució lingüística.

   

HISTÒRIA DE CATALUNYA, SEGLE XVIII     (Pag. 5/7 )

12. El memorial de greuges de 1760.

Mig segle més tard d'haver-se acabat la guerra de Successió, el fill de Felip V, Carlos III, va accedir al tron d'Espanya i amb aquest motiu va convocar a l'any 1760 les primeres Corts Generals unificades.

En aquestes Corts, els representants de l'Antiga Corona d'Aragó, sense qüestionar en absolut el règim borbònic, hi van presentar el que avui es coneix com el Memorial de Greuges de 1760.

Imatge Portada llibre memorial de greuges 1760

El Memorial es queixa del monopoli del poder del Consell de Castella i els castellans a la Corona d'Aragó. Mostra el greuge de la impossibilitat que els catalans puguin accedir als càrrecs de Castella, mentre que els castellans tenien totes les portes obertes per accedir al funcionariat als Països Catalans amb la ignorància total de la llengua catalana.

En relació amb la llengua catalana, aquest memorial argumentava que els càrrecs relacionats amb l'administració de justícia havien de ser ocupats als Països Catalans per gent del país perquè els documents escrits fins a la Nova Planta eren escrits en català i els funcionaris castellans no els entenien.

Carles III va fer molt poc cas d'aquest memorial.

Sobre les reivindicacions lingüístiques, la seva reacció va ser eliminar de l'ensenyament a primària i secundària la llengua catalana amb la Reial Cèdula de 23 de juny de 1768. "para que en todo el Reyno se actúe y se enseñe en lengua castellana" i advertia que tots els idiomes que no fossin el castellà serien perseguits arreu de l'Imperi.

   

13.El creixement demogràfic.

En setanta anys la població de Catalunya es duplica.

L'any 1718 a Catalunya hi havia uns 400.000 habitants, mentre que al 1787 n'hi havia uns 800.000 i a finals de segle s'acostava al 1.000.000.

Aquesta augment demogràfic ve afavorit per una natalitat alta, l'absència de pestes i una millor alimentació.

El creixement és molt alt al litoral i pre-litoral, i nul o escàs al Pirineu.

14. Transformacions agràries.

L'agricultura va ser el motor econòmic principal de totes les transformacions econòmiques del segle XVIII.

L'extensió de les terres de conreu augmenta: Es tallen boscos, es dessequen estanys, s'aprofiten zones muntanyoses amb la construcció de marges, etc.

Es milloren les tècniques de conreu: Es millora l'arada i es pot llaurar a més profunditat, s'inverteixen capitals en regadiu, es generalitza la utilització d'adobs orgànics, s'apliquen nous sistemes de conreu com el guaret (rotació de cultius a la terra), i apareixen nous cultius com la patata i el moresc.

Hi ha una especialització en els cultius:
En la zona litoral es generalitza la vinya amb contractes a "rabassa morta",
la Depressió Central els cereals i
al Delta de l'Ebre l'arròs, fruites i horta.
Es passa d'una economia de subsistència a una de més productiva.

15. Desenvolupament econòmic a Catalunya.

El creixement econòmic van ser a causa de la modernització dels conreus, una millora de la comercialització, el creixement urbà de ciutats i l'obertura oficial al mercat a les colònies d'Amèrica a l'any 1778. El comerç amb Amèrica va suposar una gran prosperitat, tant per Catalunya com per les arques de l'estat.

Imatge  d'un esclau

Carles III i els seus ministres van saber veure que els convenia una Catalunya pròspera i rica. En el mateix any, 1778, Fernando Poo passava a mans espanyoles i, com a conseqüència, prenia increment el tràfic negrer, no és per sentir-se orgullós d'aquesta pràctica, però els catalans s'hi van dedicar intensament, i els capitals obtinguts van contribuir a l'entrada del regim capitalista a Catalunya.

L'acumulació de beneficis obtinguts a partir del comerç va afavorir una incipient industrialització, concentrada principalment en el sector tèxtil.

En aquest segle entra en crisi el sistema artesanal i es substitueix pel treball a domicili i una indústria manufacturera amb treballadors assalariats que treballen en fàbriques. Es pot destacar les fàbriques d'indianes que ocupen molta mà d'obra i atreuen la immigració a les zones industrials.

   

ANAR A LA SEGÜENT PÀGINA         SEGLE XVIII     (Pag. 6/7 )
16. Els catalans i el treball.     17. Moviments socials     18. Carles IV     19. La Guerra Gran (1793-1795). Causes i context. endarrere