Logo Marcel

HISTÒRIA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA. SEGLES   VIII IX     X XI     XII XIII XIV     XV     XVI XVII     XVIII     XIX     XX

ÍNDEX Segle XVIII:     1. La guerra de successió (1700-1715).     1.1 Els botiflers.     1.2. El tractat d'Utrecht.     1.3. El setge a Barcelona.     1.4. El fossar de les moreres.     2. La repressió borbònica.     3. Les esquadres de Catalunya. El Carrasclet.     4.Decret de Nova Planta.     5. La llengua a Catalunya     6.Persecució lingüística.     7.Situació fiscal de Catalunya     8.La Catalunya Borbònica.     9. La reconciliació nacional.     10. Organització política de l'Estat.     11. El despotisme il•lustrat. Carlos III.     12. El memorial de greuges de 1760.     13.El creixement demogràfic.     14. Transformacions agràries.     15. Desenvolupament econòmic a Catalunya.     16. Els catalans i el treball.     17. Moviments socials     18. Carles IV     19. La Guerra Gran (1793-1795). Causes i context.     19. La identitat catalana.     20. El liberalisme.     21. A l'exterior.

ANAR A LA PÀGINA ANTERIOR endarrere         HISTÒRIA DE CATALUNYA, SEGLE XV (Pag. 3/7 )
5. La llengua a Catalunya     6.Persecució lingüística.

   

HISTÒRIA DE CATALUNYA, SEGLE XVIII     (Pag. 4/7 )

7.Situació fiscal de Catalunya

Catalunya va passar de ser un país fiscalment privilegiat a ser un país sobrecarregat.

La introducció de l'impost del cadastre, va multiplicar per sis la pressió fiscal de la pagesia.

Imatge Rics Sobre els pobres

Alguns anys la càrrega fiscal va ser tan brutal que els propis recaptadors espanyols van recomanar rebaixar-la. La teoria era que l'impost del cadastre buscava una major justícia social, el cert és que va ser percebut com un castic al poble derrotat per les armes.

La monarquia espanyola va eixugar el seu dèficit financer amb l'explotació fiscal dels antics països de la Corona d'Aragó.

8.La Catalunya Borbònica.

El triomf borbònic va suposar també un nou sistema de jerarquia social a Catalunya, en el qual la noblesa botiflera es va convertir en el grup social hegemònic en detriment dels mercaders i la menestralia.

En els ajuntaments, els càrrecs requeien en aquesta noblesa, que fins aquest moment sempre n'havia quedat exclosa i en les poblacions on no n'hi havia, els càrrecs requeien a la pagesia rica, o als membres dels oficis de major relleu.

Al llarg del segle XVIII la societat catalana va veure les noves institucions polítiques com a forasteres i es va produir un distanciament amb la política.

Després de perdre la guerra, i sense cap capacitat de dirigir políticament el país, els catalans dirigeixen el seu esforç cap una recuperació econòmica.

9. La reconciliació nacional.

La repressió borbònica en els anys posteriors a la desfeta de 1714 va propiciar que botiflers i austriacistes es reconciliessin en fer-los sentir tots del mateix bàndol, en contra de l'uniformisme i el centralisme borbònic i així desapareixia una llarga atmosfera de guerra civil.

10. Organització política de l'Estat.

La vida política es centra a la Cort de Madrid, on es disposa tot el que concerneix al govern de Catalunya.
La dinastia Borbònica va intentar modernitzar l'administració central i consolida Espanya com una monarquia absoluta.
Va suprimir tots els Consells, a excepció del Consejo de Castilla que va ser l'òrgan assessor del rei.

Es van crear:
les Secretarias de Despacho (Estat, Guerra, Hisenda, Justícia i Índies) que són els antecedents dels ministeris.
Al 1787 s'estableix la Junta Suprema del Estado, antecedent del Consell de Ministres.

11. El despotisme il•lustrat. Carlos III.

Imatge Llinatge del segle XVIII

Després de la monarquia absoluta de Felip V i del seu fill Fernando VI, Carlos III va implantar a Espanya el Despotisme Il•lustrat.

L'i•lustrisme es basa en les idees dels filòsofs, Voltaire, Diderot, Rosseau, D'Alember i d'altres que defensen que el coneixement i la raó són els medis de transformar la societat. El seu lema és "Tot pel poble, però sense el poble". El seu objectiu és la felicitat dels seus súbdits a través d'un bon govern i estimular la producció i augmentar la riquesa del regne.

Les mateixes idees de l'il•lustrisme és el que va provocar el qüestionament de l'Antic Règim i l'esclat de la revolució a França.

Davant del perill que significava la revolució, Carlos IV, fill de Carlos III, com els monarques d'arreu d'Europa, va tornar a un despotisme absolut, va frenar tots els projectes reformistes, va tancar les fronteres. L'aïllament va ser la recepta per evitar l'entrada al país de les idees revolucionàries.

La il•lustració a Espanya va estendre la consciència d'emprendre reformes agràries i que els pagesos espanyols tinguessin accés a la propietat de la terra, per primera vegada es parlava de desamortització. No obstant la negativa rotunda del clero i la noblesa va paralitzar les reformes.

   

ANAR A LA SEGÜENT PÀGINA         SEGLE XVIII     (Pag. 5/7 )
12. El memorial de greuges de 1760     13.El creixement demogràfic.     14. Transformacions agràries.     15. Desenvolupament econòmic a Catalunya. endarrere