Logo Marcel

HISTÒRIA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA. SEGLES   VIII IX     X XI     XII XIII XIV     XV     XVI XVII     XVIII     XIX     XX

ÍNDEX Segle XVIII:     1. La guerra de successió (1700-1715).     1.1 Els botiflers.     1.2. El tractat d'Utrecht.     1.3. El setge a Barcelona.     1.4. El fossar de les moreres.     2. La repressió borbònica.     3. Les esquadres de Catalunya. El Carrasclet.     4.Decret de Nova Planta.     5. La llengua a Catalunya     6.Persecució lingüística.     7.Situació fiscal de Catalunya     8.La Catalunya Borbònica.     9. La reconciliació nacional.     10. Organització política de l'Estat.     11. El despotisme il•lustrat. Carlos III.     12. El memorial de greuges de 1760.     13.El creixement demogràfic.     14. Transformacions agràries.     15. Desenvolupament econòmic a Catalunya.     16. Els catalans i el treball.     17. Moviments socials     18. Carles IV     19. La Guerra Gran (1793-1795). Causes i context.     19. La identitat catalana.     20. El liberalisme.     21. A l'exterior.

ANAR A LA PÀGINA ANTERIOR endarrere         HISTÒRIA DE CATALUNYA, SEGLE XV (Pag. 1/7 )
1. La guerra de successió (1700-1715).     1.2. El tractat d'Utrecht.     1.3. El setge a Barcelona.     1.4. El fossar de les moreres.

   

HISTÒRIA DE CATALUNYA, SEGLE XVIII     (Pag. 2/7 )

2. La repressió borbònica.

Imatge del bust d'en Moragues

Una vegada conquerida Barcelona, els caps que van dirigir la defensa de la ciutat van ser executats, empresonats, condemnats a galeres o deportats i molts altres, els qui van poder , es van exiliar.

Durant molts anys a Catalunya va imperar un veritable terrorisme.

En la cacera d'elements antiborbònics o sospitosos de la causa austriacista és exemplar la mort que van impartir al general Moragues el 27 de juny 1715.

Sense reconeixement de cap honor militar, descalç i amb camisa de penitent, fou arrossegat viu pels carrers de Barcelona per un cavall fins a arribar al patíbul, on fou executat, decapitat i esquarterat.

El seu cap, com a escarni, fou posat en una gàbia de ferro que es va penjar al Portal de Mar (Davant on actualment hi ha el Museu d'Història de Catalunya) que no es va retirar fins al cap de dotze anys (març del 1727).

D'altra banda es va arrasar tot un barri de Barcelona (la Ribera) per construir una Ciutadella o fortí militar per a controlar la ciutat i perquè es visualitzes clarament la subjugació indiscutible de Catalunya a la nova monarquia borbònica.

En el conjunt del Principat, es van fer enderrocar les muralles de moltes viles i les defenses de molts castells.

Es va prohibir que la població guardés armes, es van prohibir molts símbols catalans que van ser substituïts pels de la monarquia borbònica, es va controlar la residència dels ciutadans, la censura de llibres, es va aplicar d'un toc de queda inflexible, es va intervenir els gremis i corporacions i també hi va haver fortes repressions contra els eclesiàstics.

3. Les esquadres de Catalunya. El Carrasclet.

Amb la rendició de la ciutat de Barcelona la lluita va continuar en forma de resistència de guerrilles, dirigides sovint per oficials catalans que havien participat en la Guerra de Successió i que lluitaven contra l'ocupació del Principat.

Un dels líders guerrillers més famosos va ser Pere Joan Barceló i Anguera, un capità de fusellers que, en resposta a la repressió borbònica, va alçar-se en armes contra les tropes filipistes que ocupaven Catalunya a finals de 1714.

Involucrat en les principals guerres que van assolar Europa durant la primera meitat del segle, el Carrasclet va esdevenir un dels principals malsons dels Borbons en el segle XVIII.

Per perseguir els guerrillers rebels, com el Carrasclet, es van crear les esquadres de Catalunya, un cos armat que va donar origen als mossos d'esquadra.

   

4.Decret de Nova Planta.

Imatge Felip V Cap per vall

El dret de conquesta, facultava a Felip V d'imposar una nova legislació i tenir el domini absolut sobre Catalunya.

El 1716 es va dictar el Decret de Nova Planta que estableix com havia de ser regida Catalunya:

Modifica radicalment l'estructura judicial i administrativa de Catalunya.

Estableix una uniformització respecte les lleis de Castella. Però cal remarcar, la preservació de la tradició jurídica catalana: el dret civil i familiar i el dret consuetudinari (Usos o Costums, és una font del dret que emana de les tradicions).

Suprimeix totalment les institucions catalanes, La Diputació del General (La Generalitat), el Consell de Cent i es tanca la Casa de la Moneda.

Imatge Decret Nova PlantaFelip V Cap per vall

El nou model d'administració territorial es basava en:
un Capità General que tenia el paper de governador polític del país,
la Real Audiència que es cuidava de les qüestions judicials,
els Corregidors es cuidaven del control a les autoritats municipals i
l'intendent que es cuidava de l'economia i les finances.

La llengua catalana va deixar de ser la llengua oficial a Catalunya i va veure's relegada a l'ús familiar.

Això va representar una repressió cultural i lingüística amb un programa de progressiva introducció del castellà a tots els àmbits.

Es va permetre que els funcionaris de Catalunya fossin castellans (anul•lació de la llei d'estrangeria). Una forma de castellanització que va resultar molt eficaç.

Les universitats catalanes van ser clausurades i se'n va crear una de nova, la de Cervera, amb la intenció que fos una universitat centralitzadora i castellanitzadora que a la vegada intentés complir l'objectiu d'allunyar els centres intel•lectuals de la ciutat de Barcelona.

   

ANAR A LA SEGÜENT PÀGINA         SEGLE XVIII     (Pag. 3/7 )
5. La llengua a Catalunya     6.Persecució lingüística. endarrere