Logo Marcel

HISTÒRIA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA. SEGLES   VIII IX     X XI     XII XIII XIV     XV     XVI XVII     XVIII     XIX     XX

ÍNDEX Segle XVIII:     1. La guerra de successió (1700-1715).     1.1 Els botiflers.     1.2. El tractat d'Utrecht.     1.3. El setge a Barcelona.     1.4. El fossar de les moreres.     2. La repressió borbònica.     3. Les esquadres de Catalunya. El Carrasclet.     4.Decret de Nova Planta.     5. La llengua a Catalunya     6.Persecució lingüística.     7.Situació fiscal de Catalunya     8.La Catalunya Borbònica.     9. La reconciliació nacional.     10. Organització política de l'Estat.     11. El despotisme il•lustrat. Carlos III.     12. El memorial de greuges de 1760.     13.El creixement demogràfic.     14. Transformacions agràries.     15. Desenvolupament econòmic a Catalunya.     16. Els catalans i el treball.     17. Moviments socials     18. Carles IV     19. La Guerra Gran (1793-1795). Causes i context.     19. La identitat catalana.     20. El liberalisme.     21. A l'exterior.

HISTÒRIA DE CATALUNYA, SEGLE XVIII     (Pag. 1/7 )

1. La guerra de successió (1700-1715).

Imatge Mapa

1.1 Context de la guerra de successió.

El rei Carlos II (1665-1700) va morir sense deixar descendència i en el llit de mort, sota les pressions de la diplomàcia francesa, va nomenar successor al duc Felipe d'Anjou, net del rei francès Lluís XIV, en detriment de Carlos d'Àustria, nebot de la reina de Castella i fill de l'emperador austríac Leopol I.

Això va provocar una guerra a nivell europeu. Veien que França tindria massa poder si la dinastia borbònica arribés al tron d'Espanya. Així la "Gran Aliança" va declarar la guerra al rei Lluís XIV de França i a Felip V rei d'Espanya, donant suport a Carles d'Àustria a que fos rei d'Espanya.

En un primer moment, ni la Generalitat ni els catalans es van oposar al nou rei Felip V que a les corts celebrades a Barcelona l'any 1701, va jurar respectar les constitucions catalanes. No obstant les continues vexacions rebudes de Felip V i del virrei Fernández de Velasco i la constatació de l'amenaça de no voler ser fidel al seu jurament, van fer desconfiar de l'absolutisme de la dinastia borbònica.

Així, a l'any 1705, Catalunya es va aixecar contra Felip V, i una representació de Catalunya va firmar el Pacte de Gènova amb els representants de la reina Anna d'Anglaterra, en el qual es comprometien a donar suport a Carles d'Àustria a canvi que la corona anglesa garantís el respecte a les llibertats i les constitucions de Catalunya i ajut militar.

A finals de 1705 l'arxiduc Carles d'Àustria va entrar a Barcelona com a rei Carles III. Immediatament va convocar les Corts catalanes i va jurar respectar les constitucions de Catalunya.

Tot semblava indicar una victòria de la "Gran aliança", però la mort inesperada de l'emperador d'Àustria Josep I germà de Carles d'Àustria a l'abril de 1711, va fer que aquest heretés la corona austríaca i abandonés Barcelona.

1.1 Els botiflers.

Tot i que bona part de la noblesa catalana va fer costat a Felip V, l'enfrontament intern a Catalunya no va ser de caràcter anti-senyorial. Els pro-borbònics van ser anomenats botiflers, que volia dir, rebotits, grassos, rics, una denominació semblant va ser utilitzada a Mallorca, on se'ls deia botifarres.

1.2. El tractat d'Utrecht.

Davant del perill de la reconstrucció d'un imperi austríac massa fort, les potencies europees van negociar la pau amb el rei de França, Lluís XIV, i reconèixer a Felip V. Aquest acord va ser ratificat en la firma del tractat d'Utrecht el 1713, en que Mallorca i Gibraltar passaven a mans angleses, i els antics territoris de la corona Catalano-aragonesa quedaven desmembrats: Nàpols i Sardenya passaven a sobirania austríaca i Sicília lliurada al duc de Saboya.

1.3. El setge a Barcelona.

Imatge SetgeBarcelona1714

El canvi de panorama i la traïció anglesa, va fer que les tropes franco-castellanes, comandades pel duc de Berwick poguessin iniciar al març, el setge a Barcelona.

Llavors, els braços generals van convocar les Corts sense la presència del rei per discutir si es rendien o continuaven la lluita. Els braços militar i eclesiàstic i els diputats de la Generalitat estaven a favor de la rendició, davant la desproporció de forces entre l'exercit de Felip V i les forces catalanes, però el braç popular va decidir la votació a favor de la resistència.

Imatge Placa al fossar de les moreres

Davant d'aquesta decisió, la Generalitat, va fer una crida a la defensa de la ciutat. A les ordres d'Antoni de Villarroel, Barcelona va resistir durant un any i mig. Però l'11 de setembre de 1714 les tropes de Felip V van entrar a Barcelona.

1.4. El fossar de les moreres.

El fossar de les moreres era un dels dos cementiris de l'església de Santa Maria del Mar. Allí s'hi van enterrar els defensors de la ciutat de Barcelona. Actualment hi ha una làpida amb un popular poema de Frederic Soler (Pitarra)

   

ANAR A LA SEGÜENT PÀGINA         SEGLE XVIII     (Pag. 2/7 )
2. La repressió borbònica.     3. Les esquadres de Catalunya. El Carrasclet.     4.Decret de Nova Planta. endarrere