Logo Marcel

HISTÒRIA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA. SEGLES   VIII IX     X XI     XII XIII XIV     XV     XVI XVII     XVIII     XIX     XX

ÍNDEX Segles XVI XVII:     1. Últims anys de Ferran II el Catòlic. 2. Catalunya i la casa d'Àustria.     3. Immigració.     4. El bandolerisme.     5. Formes de protesta a Catalunya.     6. L'acció assimiladora de Castella.     7. Dues identitats nacionals oposades.     8. El govern del comte-duc d'Olivares sota el regnat de Felip IV.     9. La guerra amb França.     10. L'alçament contra l'exèrcit reial. Corpus de Sang     11. La guerra dels Segadors.     12. El tractat dels Pirineus.

ANAR A LA PÀGINA ANTERIOR endarrere         HISTÒRIA DE CATALUNYA, SEGLES XVI i XVII (Pag. 3/4 )
6. L'acció assimiladora de Castella.     7. Dues identitats nacionals oposades.     8. El govern del comte-duc d'Olivares sota el regnat de Felip IV.

   

HISTÒRIA DE CATALUNYA, SEGLES XV     (Pag. 4/4 )

9. La guerra amb França.

A Europa hi havia la guerra anomenada dels trenta anys, s'enfrontaven les cases reials dels Àustries amb la de França.

Espanya lluitava al costat de l'Imperi, és a dir, contra França i durant catorze anys l'exèrcit del rei estava allotjat a Catalunya amb els seus corresponents abusos dels soldats. L'exèrcit francès va ocupar la plaça fronterera de Salses, per traïció de l'alcaid, que, contra les Constitucions, no era català.

L'ocupació de terres catalanes va fer que els catalans drecessin en armes un exèrcit de 25.000 homes i Salses a l'any 1640 va ser reconquerida i l'exèrcit francès es va retirar.

   

10. L'alçament contra l'exèrcit reial. Corpus de Sang

Imatge Curpus de Sang

Amb la retirada de l'exèrcit francès, els poders catalans van demanar la retirada de l'exèrcit reial, però Olivares, seguint el seu pla, va deixar l'exèrcit a Catalunya amb els consegüents abusos de la soldadesca, robatoris, homicidis, violacions, malmetement dels productes de la terra etc.

La resposta va ser l'alçament dels catalans contra les tropes de Felip IV que es va estendre per tot el país i aquestes prenien terribles venjances. Més de tres mil camperols van entrar a Barcelona, forçaren la presó i donaren llibertat a Francesc de Tamerit i altres autoritats catalanes que havien estat empresonades pel virrei.

El dia 7 de juny de 1640, el dia de Corpus, els segadors que havien entrat a la ciutat, van promoure una revolta, en el curs de la qual foren assaltades les Drassanes i va morir el comte de Santa Coloma, virrei de Catalunya. Aquesta jornada és coneguda amb el nom de Corpus de Sang.

11. La guerra dels Segadors.

Sabent que al baix Aragó es preparava un gran exèrcit contra Catalunya, Pau Claris, president de la Generalitat de Catalunya, va demanar ajut a França.

L'exèrcit de Felip IV va vèncer la resistència dels catalans fins arribar a les portes de Barcelona. La ciutat va salvar Catalunya , vencent l'exèrcit reial a la batalla de Montjuïc el dia 26 de gener de 1641.

L'ideal de Pau Claris era crear una república catalana i de fet la va instaurar. Però per tal d'aconseguir un veritable ajut de França, van proclamar al rei francès comte de Barcelona.

El Tractat dels Pirineus

La lluita va continuar durant dotze anys. Havent allunyat del poder al comte-duc d'Olivares i mostrant-se Felip IV decidit a respectar les constitucions i llibertats catalanes, Catalunya va tornar-se a integrar sota la corona espanyola.

12. El tractat dels Pirineus.

El Tractat dels Pirineus va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i dels de Lluís XIV de França, i posa fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Una de les conseqüències d'aquest tractat va ser la cessió a França de la Catalunya Nord.

Felip IV va negociar aquest tractat sense consultar les Corts Catalanes ni els afectats. De fet, els ho va amagar oficialment tot i que va ser públic i notori des de 1660.

França, faltant a les garanties de respectar les institucions d'aquells territoris, inicia una dura política d'assimilació.

La resistència dels rossellonesos va donar lloc a persecucions i revoltes que van ser sufocades amb una ocupació militar que va durar mig segle.

   

ANAR AL CAPÍTOL SEGÜENT         HISTÒRIA DE CATALUNYA DEL SEGLE XVIII
endarrere