Logo Marcel

HISTÒRIA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA. SEGLES   VIII IX     X XI     XII XIII XIV     XV     XVI XVII     XVIII     XIX     XX

ÍNDEX Segles XVI XVII:     1. Últims anys de Ferran II el Catòlic. 2. Catalunya i la casa d'Àustria.     3. Immigració.     4. El bandolerisme.     5. Formes de protesta a Catalunya.     6. L'acció assimiladora de Castella.     7. Dues identitats nacionals oposades.     8. El govern del comte-duc d'Olivares sota el regnat de Felip IV.     9. La guerra amb França.     10. L'alçament contra l'exèrcit reial. Corpus de Sang     11. La guerra dels Segadors.     12. El tractat dels Pirineus.

ANAR A LA PÀGINA ANTERIOR endarrere         SEGLES XVI, i XVII (Pag. 1/4 )
1. Últims anys de Ferran II el Catòlic.     2. Catalunya i la casa d'Àustria.

   

HISTÒRIA DE CATALUNYA SEGLES XVI i XVII     (Pag. 2/4 )

3. Immigració.

Imatge interior casa

La davallada demogràfica del segle anterior a causa sobretot de la pesta negra va convertir a Catalunya a començaments del segle XVI en un país buit que va propiciar un important corrent immigratori.

Entre els immigrants, la major part provenien de les Balears i València, en quant al estrangers, la més grans proporció, corresponia als francesos, més concretament als de terres occitanes.

Molts es van dedicar a l'agricultura com a mossos o jornalers; d'altres eren pastors; a les ciutats eren venedors ambulants, criats, peons o artesans. Les colònies d'artesans francesos van contribuir al desvetllament econòmic de Catalunya.

Cronològicament, podem situar l'onada migratòria francesa entre finals del segle XV i 1660. Els immigrants francesos van arribar amb una edat molt jove i la gran majoria eren homes, fet que va afavorir el mestissatge, ja que majoritàriament, van casar-se amb dones del país.

Tanmateix, la immigració francesa també va haver d'enfrontar-se a diferents elements de rebuig. D'entrada, la seva condició de súbdits del rei de França, enemic de la Monarquia Hispànica, va convertir-los en sospitosos als ulls de les autoritats, i el fet de procedir de zones on el protestantisme estava força arrelat els va convertir en objecte de vigilància per part de la Inquisició.

La població de Catalunya era d'uns 300.000 habitants a començaments del segle XVI, d'uns 400.000 mig segle més tard i a finals del segle XVII d'uns 500.000.

4. El bandolerisme.

Imatge del bandoler Perot_Rocaguinarda

La noblesa rural catalana del s. XVI, molt nombrosa, tenia a les seves ordres grups d'homes armats que els servia tant per a imposar la seva autoritat, com per a resoldre les seves disputes amb els nobles veïns, però la crisi econòmica i demogràfica va portar la ruïna a aquesta noblesa cosa que va propiciar un bandolerisme d'origen senyorial.

Al costat d'aquest bandolerisme d'origen feudal i aristocràtic, es dóna a Catalunya un fenomen de molta més amplitud social, el bandolerisme popular, sovint és un mitjà de subsidència, però té unes característiques populars, socials i polítiques de lluita anti-senyorial.

En el segle XVI es deia que Catalunya era terra de bandolers degut a la inseguretat dels camins del Principat en els quals era assaltat amb molta freqüència el mercader o el viatjant, però també els monestirs, i fins i tot viles senceres eren objecte dels assalts dels bandolers.

Un dels focus d'atracció eren els combois reials que transportaven l'or i la plata que venia d'Amèrica per pagar les guerres a Europa i que sortia de la península per Catalunya

5. Formes de protesta a Catalunya.

Al llarg de la història de Catalunya, la política institucional sempre va estar en mans de les classes privilegiades i el poble per defensar els seus interessos col•lectius ho feien executant formes de protesta ben definides:

El clam: Expressava el desacord amb crits de tota mena
L'avalot: La gent es mobilitzava, formulava amenaces i mostrava bastons i altres objectes i armes, però no exercia violència
El motí: La gent es mobilitzava i emprenia accions violentes contra coses i no tant contra persones.
La rebel•lió: És un motí que amenaça l'estat.
Memorials: És un document de queixa que es feia arribar a les instàncies de poder.

   

ANAR A LA SEGÜENT PÀGINA         SEGLES XVI i XVII     (Pag. 3/4 )
6. L'acció assimiladora de Castella.     7. Dues identitats nacionals oposades.     8. El govern del comte-duc d'Olivares sota el regnat de Felip IV. endarrere