Logo Marcel

HISTÒRIA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA. SEGLES   VIII IX     X XI     XII XIII XIV     XV     XVI XVII     XVIII     XIX     XX

ÍNDEX Segles XVI XVII:     1. Últims anys de Ferran II el Catòlic. 2. Catalunya i la casa d'Àustria.     3. Immigració.     4. El bandolerisme.     5. Formes de protesta a Catalunya.     6. L'acció assimiladora de Castella.     7. Dues identitats nacionals oposades.     8. El govern del comte-duc d'Olivares sota el regnat de Felip IV.     9. La guerra amb França.     10. L'alçament contra l'exèrcit reial. Corpus de Sang     11. La guerra dels Segadors.     12. El tractat dels Pirineus.

HISTÒRIA DE CATALUNYA, SEGLES XVI i XVII     (Pag. 1/4 )

Al llarg d'aquest període, la decadència de Catalunya s'enfondeix fins a convertir-se en veritable postració.

Tanmateix Catalunya va mantenir les institucions, lleis, monedes pròpies i les duanes que separaven les fronteres entre les dues Corones.

El període que va des de mitjans del segle XVI fins a la Revolta Catalana de 1640 es caracteritza per un reforçament de la identitat nacional catalana. La principal causa per entendre aquest sentiment protonacional es troba en el distanciament polític entre els ideals i interessos dels reis de Castella i els ideals i interessos de les institucions i les oligarquies catalanes.

1. Últims anys de Ferran II el Catòlic.

Imatge Escut dels Reis Catòlics

El 1504 va morir Isabel II i Ferran és expulsat ignominiosament de Castella acusat de "viejo catalanote". Així, malgrat el seu ideal de la unitat del regne, malgrat provenir d'una dinastia castellana, la noblesa el va veure com un intrús a Castella.

Ferran II es va retirar a Aragó i es va casar de nou amb Germana de Foix, amb l'esperança que li donés un hereu al tron aragonès, però l'infant nascut Joan d'Aragó va morir poc després.

Sense un fill que pogués heretar la corona d'Aragó, Ferran II en el seu testament va deixar totes les seves possessions al seu nét, el futur Carles I de la casa dels Habsburg (que passaren a anomenar-se Àustries).
D'aquesta manera, Catalunya es va convertir en un apèndix de l'enorme imperi Espanyol
, amb una monarquia absolutista contrària al parlamentarisme que havia estat tradicional a la monarquia catalanoaragonesa.

Si els Trastàmera va ser una dinastia conflictiva que no va arribar mai a entendre la mentalitat pactista de Catalunya, amb la casa d'Àustria els problemes es van agreujar i només amb la força i el suport dels catalans, Catalunya va poder conservar les seves institucions, els seus privilegis, les seves lleis i Constitucions.

2. Catalunya i la casa d'Àustria.

Imatge Llinatge segles XVI i XVII

Carles I ( V d'Alemanya) hereta la monarquia autoritària de Castella i el regne d'Aragó amb una monarquia pactista on no podia recaptar impostos, modificar lleis o reclutar tropes sense el consentiment de les corts de València, Aragó i Catalunya.
Carles I es va centrar en els afers del seu vast imperi i es va desinteressar progressivament dels assumptes de Catalunya i la política interna del Principat va restar a mans de la Generalitat.

Felip II es va concentrar en reforçar el poder monàrquic i la seva política uniformista el va portar a l'intent de limitar el poder de les institucions catalanes.
Felip II era considerat el monarca més poderós d'Europa, però la seva política intervencionista a base de mantenir un poderós exèrcit (els terços) el va portar a la Bancarrota, el 1596.

Felip III, amb una situació financera molt delicada, va portar una política continuista, però va suavitzar les relacions amb les institucions catalanes.
L'expulsió dels moriscos, per garantir la veritable unitat religiosa, va provocar un descens demogràfic i una crisi econòmica important.

Felip IV comença a regnar als setze anys i el govern era controlat pel seu ministre el comte-duc d'Olivares. Aquest va intentar d'imposar l'absolutisme a Catalunya i va provocar la guerra dels Segadors.

Carles II, sembla que els successius matrimonis consanguinis de la família real van produir tal degeneració que Carles va créixer raquític, malaltís i de curta intel·ligència, a més era esteril, cosa que va implicar un greu conflicte successori, en morir sense descendència i extingir-se així la branca espanyola dels Àustries.

   

ANAR A LA SEGÜENT PÀGINA         SEGLE XVI i XVII     (Pag. 2/4 )
3. Immigració.     4. El bandolerisme.     5. Formes de protesta a Catalunya. endarrere