Logo Marcel

HISTÒRIA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA. SEGLES   VIII IX     X XI     XII XIII XIV     XV     XVI XVII     XVIII     XIX     XX

ÍNDEX Segle XV:     1. El compromís de Casp.     2.Els reis de la dinastia dels Trastàmara.     3.Crisi demogràfica.     4.La guerra civil 1462-1472. Pèrdua del Rosselló i la Cerdanya.     5.La guerra civil. L'enfrontament entre institucions.     6.Segona guerra remença.     7.Sentència Arbitral de Guadalupe. Any 1486.     8. Els anys de la postguerra.     9.Recuperació econòmica de finals de segle.     10.Justificació als remences.     11.La unió dinàstica amb el regne de Castella.     12.La introducció de la Inquisició a Catalunya.     13.Recuperació de la Cerdanya i el Rosselló.     14.La literatura catalana.     15.Època Moderna.

ANAR A LA PÀGINA ANTERIOR endarrere         HISTÒRIA DE CATALUNYA, SEGLE XV (Pag. 5/6 )
10.Justificació als remences.     11.La unió dinàstica amb el regne de Castella.

   

HISTÒRIA DE CATALUNYA, SEGLES XV     (Pag. 6/6 )

12.La introducció de la Inquisició a Catalunya.

En el regnat de Ferran II hi va haver alguns aspectes molt negatius, com la instauració a Catalunya de la Inquisició.

Imatge Tortura Inquisició

Les institucions catalanes es van resistir-se a acceptar la inquisició a la Corona d'Aragó.

La implantació d'aquesta institució era tan injustificada que, com feien observar els Consellers, no solament no hi havia a Barcelona ni Moreria ni Jueria, sinó que ni els jueus ni els moros no hi podien habitar més de tres dies.

Veien en aquest tribunal una eina al servei de l'autoritarisme monàrquic. Podia actuar sense que les institucions catalanes poguessin intervenir i això creava indefensió als catalans. A més a més els seus mètodes contundents i poc respectuosos amb les garanties processals esdevenien contraris a les lleis i constitucions catalanes.

Hi havia a Barcelona, però, els conversos, i aquests eren, naturalment, els qui estaven més esfereïts de la Inquisició, perquè precisament contra ells s'adreçava. Ells són també els qui s'apressen a abandonar la Ciutat, i llur fugida la va enfonsar encara més a la ruïna.
La seva alarma era del tot justificada, el tribunal mantenia en secret els noms dels delators, no es comunicava als detinguts els càrrecs pels quals eren processats, es recorria de manera habitual a la tortura, els béns dels condemnats eren confiscats pel tribunal i al final, moltes vegades, la condemna era morir a la foguera.

El 1492 els reis Catòlics van decretar l'expulsió de tots els jueus que no es volguessin convertir. Hom calcula que van marxar del Principat unes 3.000 persones, que venien a sumar-se als milers de conversos que havien hagut de marxar a l'instaurar la inquisició.

Així, en cada convocatòria de corts els representants dels braços catalans van presentar queixes contra les actuacions del tribunal i un seguit de propostes per ajustar el funcionament a les lleis catalanes. A més, durant molts anys els consellers de Barcelona van negar-se a acceptar les invitacions dels inquisidors per a participar en els actes de fe celebrats a la capital catalana.

Mentre que les institucions catalanes veien amenaçades les seves jurisdiccions, immunitats i privilegis, els inquisidors del Tribunal de Barcelona consideraven que la força i la pressió de les lleis i de les institucions del Principat els impedien exercir les seves funcions. En definitiva, el conflicte institucional mai va ser totalment resolt.

13.Recuperació de la Cerdanya i el Rosselló.

Catalunya va recuperar la Cerdanya i el Rosselló en el Tractat de Barcelona. Va ser un acord de "pau per territoris" que es va signar a Barcelona el 19 de gener de 1493.

El tractat preveia la restitució del Rosselló i la Cerdanya per part de Carles VIII de França a canvi de la neutralitat de Ferran II en els plans del sobirà francès sobre el regne de Nàpols.

El 13 de setembre de 1493, Ferran i Isabel entraren a Perpinyà acollits amb entusiasme per la població.

14.La literatura catalana.

Mentre Catalunya pateix una greu crisi social, econòmica i demogràfica, la ciutat de València se situa com la capital cultural i econòmica de la Corona, sent una de les ciutats més importants d'Europa en aquest segle, gràcies sobretot a l'entrada de capitals barcelonins que fugen de la inseguretat en que es troben a Catalunya.

Ausiàs March i el Princep de Viana

El segle XV es coneix com el segle d'or de les lletres valencianes ja que la immensa majoria dels grans escriptors d'aquest temps són valencians.

És en aquest moment quan esdevé comú el gentilici "valencià" per a designar el nom de la llengua catalana.

No cal dir que el terme "valencià" en aquell temps no tenia cap connotació de secessionisme lingüístic.

La llengua catalana aconsegueix la seua maduresa literària, i que a la fi va constituir la base de la literatura catalana, no sols dels segles posteriors sinó també del procés de recuperació literària de la Renaixença i de l'estàndard de la llengua (gramàtica i lèxic) adoptat al segle XX.

Cal destacar la poesia de Jordi de Sant Jordi o d'Ausiàs March, el Tirant lo blanc de Joanot Martorell, Curial e Güelfa d'un escriptor anònim, Joan Roís de Corella i molts altres.

15. Època Moderna.

En aquesta època de grans descobertes geogràfiques i de grans invents com la pólvora, el paper o la impremta, inventada per Gutenberg es quan comença l'Epoca Moderna.

El primer llibre imprès en català va ser "Obres o trobes en laors de la Verge Maria", l'any 1474.

   

ANAR AL CAPÍTOL SEGÜENT         HISTÒRIA DE CATALUNYA DELS SEGLES XVI I XVII
endarrere