Logo Marcel

HISTÒRIA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA. SEGLES   VIII IX     X XI     XII XIII XIV     XV     XVI XVII     XVIII     XIX     XX

ÍNDEX Segle XV:     1. El compromís de Casp.     2.Els reis de la dinastia dels Trastàmara.     3.Crisi demogràfica.     4.La guerra civil 1462-1472. Pèrdua del Rosselló i la Cerdanya.     5.La guerra civil. L'enfrontament entre institucions.     6.Segona guerra remença.     7.Sentència Arbitral de Guadalupe. Any 1486.     8. Els anys de la postguerra.     9.Recuperació econòmica de finals de segle.     10.Justificació als remences.     11.La unió dinàstica amb el regne de Castella.     12.La introducció de la Inquisició a Catalunya.     13.Recuperació de la Cerdanya i el Rosselló.     14.La literatura catalana.     15.Època Moderna.

ANAR A LA PÀGINA ANTERIOR endarrere         HISTÒRIA DE CATALUNYA, SEGLE XV (Pag. 4/6 )
6.Segona guerra remença.     7.Sentència Arbitral de Guadalupe. Any 1486.     8. Els anys de la postguerra.     9.Recuperació econòmica de finals de segle.

   

HISTÒRIA DE CATALUNYA, SEGLES XV     (Pag. 5/6 )

10.Justificació als remences.

Imatge Treball remences

Els pàries no poden tenir el sentiment de pàtria. Pàtria significa "terra dels pares" i el pagès remença, no era amo ni de si mateix ni de la terra que conreava.

Per això no és estrany que els remences, adscrits a la terra i sotmesos als mals usos, sense adonar-se de la seva mancança, s'aliessin amb el poder reial i s'enfrontessin a les institucions catalanes, que estaven controlades per la noblesa i l'oligarquia financera.

El govern de Catalunya no van saber arreglar la injustícia de la situació del pagès de remença i el rei va saber aprofitar-se d'aquesta conjuntura i treure'n profit.

Per això tampoc és estrany que, una vegada arreglat el conflicte dels remences amb la Sentència Arbitral de Guadalupe a l'any 1486, la lliure pagesia catalana mostrés un progressiu i vigorós patriotisme i es posés, amb tota la seva energia, al costat de les institucions catalanes.

Aquest patriotisme i suport a les institucions catalanes es fa palès sobretot en les grans crisis dels subsegüents segles XVII i XVIII i després en el segle XIX donant sempre suport als moviments polítics a favor del foralisme i a favor de la recuperació dels drets històrics de Catalunya.

11.La unió dinàstica amb el regne de Castella.

El matrimoni de Ferran II d'Aragó i d'Isabel I de Castella, anomenats els Reis Catòlics, van donar origen a la unió de les corones de Castella i Aragó el 1474, però totes dues corones van conservar les seves respectives independències. Les fronteres continuen existint i cada ú té la seva pròpia moneda i els propis sistemes d'organització.

Imatge Reis Catòlics

Ferran va tenir el títol de rei d'Aragó i de Castella, mentre que Isabel solament tenia el títol de reina de Castella, no obstant en els pactes del matrimoni dins al regne de Castella Ferran està supeditat a Isabel a la qui els castellans consideren la vertadera reina de Castella. Va jurar i prometre que ni ell ni els seus fill abandonarien Castella sense consentiment d'Isabel. Amb aquests precedents, no és estrany que dels trenta-set anys que va regnar, en passés gairebé tres a Catalunya. No obstant, la bona entesa entre els dos conjugues i la vàlua de Ferran II va fer que Isabel concedís amples poders a Ferran per a exercir funcions de govern. Ferran II va ser un bon rei per a Castella i a Catalunya com els seus antecessors, manté l'enfrontament amb les institucions catalanes.

Cal destacar que durant el seu regnat, el 12 d'octubre de 1492, va tenir lloc el descobriment d'Amèrica. D'aquest descobriment, Catalunya en va quedar al marge i sense poder participar dels beneficis que se'n derivarien. Ferran II gairebé no van modificar el sistema polític català. El més important va ser l'establiment del sorteig electoral (insaculació) per escollir els càrrecs que havien de dirigir la Diputació del General i el Consell de Cent i també a d'altres institucions. Aquest sistema l'introdueix amb la intenció expressa de debilitar-les i poder-les sotmetre.

L'actuació de Ferran II com a veritable rei de Castella, l'obligava a estar absent de Catalunya i per evitar el buit de poder va potenciar la figura del Virrei i va crear el Consell d'Aragó que només tenia poders consultius.

   

ANAR A LA SEGÜENT PÀGINA         SEGLE XV     (Pag. 6/6 )
12.La introducció de la Inquisició a Catalunya.     13.Recuperació de la Cerdanya i el Rosselló.     14.La literatura catalana.     15.Època Moderna. endarrere