Logo Marcel

HISTÒRIA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA. SEGLES   VIII IX     X XI     XII XIII XIV     XV     XVI XVII     XVIII     XIX     XX

ÍNDEX Segle XV:     1. El compromís de Casp.     2.Els reis de la dinastia dels Trastàmara.     3.Crisi demogràfica.     4.La guerra civil 1462-1472. Pèrdua del Rosselló i la Cerdanya.     5.La guerra civil. L'enfrontament entre institucions.     6.Segona guerra remença.     7.Sentència Arbitral de Guadalupe. Any 1486.     8. Els anys de la postguerra.     9.Recuperació econòmica de finals de segle.     10.Justificació als remences.     11.La unió dinàstica amb el regne de Castella.     12.La introducció de la Inquisició a Catalunya.     13.Recuperació de la Cerdanya i el Rosselló.     14.La literatura catalana.     15.Època Moderna.

ANAR A LA PÀGINA ANTERIOR endarrere         HISTÒRIA DE CATALUNYA, SEGLE XV (Pag. 3/6 )
4.La guerra civil 1462-1472. Pèrdua del Rosselló i la Cerdanya.     5.La guerra civil. L'enfrontament entre institucions.

   

HISTÒRIA DE CATALUNYA, SEGLES XV     (Pag. 4/6 )

6. Segona guerra remença.

Joan II, després de la guerra civil va cedir a pressions dels senyors, va donar l'esquena als pagesos remences i aquests van continuar revoltats. A la mort del rei Joan II el 1479, el rei Ferran II d'Aragó pujà al tron de la Corona d'Aragó.

Imatge Joan_Sala_i_Ferrer,_Serrallonga

Novament el nou monarca va continuar sense solucionar el conflicte, mentre els pagesos continuaven sense pagar els censos i els mals usos. Els pagesos es van sentir traïts pel rei Ferran II d'Aragó i el 22 de setembre de 1484, Pere Joan Sala, s'alçà al front de la fracció més revolucionària dels remences i comença la segona guerra remença.

La força de la revolta remença obligà el rei Ferran, a cercar una solució a través de la negociació. Finalment el 21 d'abril de 1486 el rei, va dictar la Sentència Arbitral de Guadalupe, va perdonar els revoltats però va ser implacable amb els caps de la revolta.

8. Els anys de la postguerra.

En acabar la guerra civil, la Generalitat, com a bàndol perdedor, va patir un fort desprestigi i el sector pactista la va acusar d'haver menystingut les revoltes agràries.

Els mercats es van replegar cap a altres latituds, les classes baixes empobrides per la guerra patien les mesures fiscals necessàries per a recuperar la hisenda i es van perdre els fluxos de capitals procedents del comerç internacional, sobretot per l'expansió de l'Imperi Otomà que va limitar les rutes des d'Occident cap a ports comercials d'Orient. A més, el desenvolupament de les ciutats i ports del nord d'Europa configurava una àrea comercial atlàntica que, sumada a les navegacions cap a Amèrica, a finals del segle, i cap a l'Índia vorejant l'Àfrica, va deixar en un segon terme el comerç mediterrani.

Catalunya, amb l'estructura social malmesa, amb un Estat que no podia competir amb altres potències europees i amb la potenciació de Castella per la conquesta i comerç amb Amèrica, restà en una situació estratègica desavantatjosa.

7.Sentència Arbitral de Guadalupe. Any 1486.

La Sentència Arbitral de Guadalupe va abolir per fi els mals usos. A canvi d'un pagament de 60 sous per mas, s'abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors.

Imatge placa dels remences

La sentència no va abolir el sistema feudal però va suposar l'inici d'una nova etapa pel camp català: la de la lliure contractació emfitèutica (ús lliure de la terra a canvi d'un cens), que havia de produir la prosperitat del camp de Catalunya.

Els pagesos catalans varen posseir ja al segle XV, una llibertat personal que a la resta de la Península Ibèrica i d'Europa, en molts casos, no aconseguirien fins al segle XVIII i XIX. La desaparició dels remences va fer sorgir el camperol emfitèutic, base de l'estructura agrària catalana fins els nostres dies. No obstant, la plena llibertat dels pagesos no va arribar fins al segle XIX, amb l'abolició del feudalisme.

L'objectiu final dels homes de Pere Joan Sala (Serrallonga), l'ala radical del moviment remença, a la sentència de 1486 hi ha un abisme. Aquests plantejaven la supressió del feudalisme. La idea era deixar clar que no sempre hi havia hagut nobles: quan Adam cavava i Eva filava, on era el senyor?

De fet, la sentència va significar la restauració d'un sistema feudal que s'havia vist seriosament amenaçat.

9.Recuperació econòmica de finals de segle.

Solucionada la qüestió agrària, les reformes de Ferran II el Catòlic van fer possible sanejar la moneda, reduir el dèficit públic de les institucions catalans, enfortir el comerç i afavorir la indústria manufacturera; tot plegat va contribuir a que a finals segle XV l'economia catalana experimentés un notable recobrament que fou seguit per un augment demogràfic.

   

ANAR A LA SEGÜENT PÀGINA         SEGLE XV     (Pag. 5/6 )
10.Justificació als remences.     11.La unió dinàstica amb el regne de Castella. endarrere