Logo Marcel

HISTÒRIA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA. SEGLES   VIII IX     X XI     XII XIII XIV     XV     XVI XVII     XVIII     XIX     XX

ÍNDEX Segle XV:     1. El compromís de Casp.     2.Els reis de la dinastia dels Trastàmara.     3.Crisi demogràfica.     4.La guerra civil 1462-1472. Pèrdua del Rosselló i la Cerdanya.     5.La guerra civil. L'enfrontament entre institucions.     6.Segona guerra remença.     7.Sentència Arbitral de Guadalupe. Any 1486.     8. Els anys de la postguerra.     9.Recuperació econòmica de finals de segle.     10.Justificació als remences.     11.La unió dinàstica amb el regne de Castella.     12.La introducció de la Inquisició a Catalunya.     13.Recuperació de la Cerdanya i el Rosselló.     14.La literatura catalana.     15.Època Moderna.

ANAR A LA PÀGINA ANTERIOR endarrere         HISTÒRIA DE CATALUNYA, SEGLE XV (Pag. 2/6 )
2. Els reis de la dinastia dels Trastàmara.     3.Crisi demogràfica.

   

HISTÒRIA DE CATALUNYA, SEGLES XV     (Pag. 3/6)

3. La guerra civil 1462-1472. Pèrdua del Rosselló i la Cerdanya.

Imatge Bàndols de la guerra civil 1462

Al camp, les protestes dels pagesos remences venen ja del segle passat i la situació es va agreujar fins el moment que esclata la primera guerra remença.

L'objectiu de l'enfrontament amb la noblesa era aconseguir per una part la llibertat jurídica (la supressió dels mals usos), deixar de ser serfs i passar a ser homes lliures, i per altra part es demanava la reforma agrària (la terra per qui la treballa).

La primera guerra remença esdevé una part de la guerra civil catalana en tant que el moviment dels pagesos remences s'alia amb el bàndol reial amb qui tenen un enemic comú: la noblesa, i les institucions de Catalunya.

Hem de tenir en compte que les institucions catalanes, la Diputació del General i el Consell de Cent, són entitats controlades per la oligarquia financera del Principat i defensen aferrissadament el sistema de privilegis.

A la ciutat,La Busca i la Biga van ser dos bàndols polítics en què es dividiren les classes privilegiades de la ciutat de Barcelona i es van enfrontar per controlar el govern de la ciutat (El Consell de Cent). La Biga volia continuar manant i la Busca aspirava a controlar el govern municipal per fer complir els privilegis, llibertats i costums de Barcelona.

La Biga estava integrada per la majoria dels ciutadans honrats i alguns mercaders. Era l'oligarquia financera i actuava i vivia com un grup nobiliari, tenien terres, castells i drets senyorials i vivien de les rendes. La Busca era el partit dels menestrals, mercaders i artistes, representava la petita i mitjana burgesia. El rei Joan II va donar suport a la Busca.

El suport del rei Joan II als pagesos remences i a la Busca és un suport interessat per tenir aliances per fer front a les institucions catalanes i controlar la noblesa.

5. La guerra civil. L'enfrontament entre institucions.

La guerra civil és l'enfrontament entre els partidaris del rei Joan II – que pretenia erigir una monarquia autoritària- en contra de la Generalitat que volia mantenir l'esquema pactista.

Entrada a Barcelona del príncep de Viana

Joan II havia tingut un fill, Carles de Viana, amb la seva primera esposa i casat amb segones núpcies amb Joana Enriquez va tenir un segon fill, Ferran el Catòlic. La disputa pels drets dinàstics va enfrontar a Carles de Viana amb el seu pare Joan II. Les autoritats catalanes eren partidàries de Carles de Viana com a príncep, la qual cosa produïa contínues tensions amb el rei.

El 2 de desembre de 1460, Joan II va fer empresonar al seu fill Carles de Viana i les Corts Catalanes, reunides a Lleida, van exigir el seu alliberament. L'enfrontament entre el rei i les institucions catalanes es va acabar amb la Capitulació de Vilafranca, on Carles de Viana va ser reconegut com a primogènit i lloctinent perpetu de Catalunya. A més el monarca, Joan II, es va comprometre a no entrar a Catalunya sense permís de les autoritats de la Diputació.

La mort al 1461 del príncep de Viana, va ser la guspira que provocà l'inici de la guerra civil catalana entre la Diputació del General i Joan II, qui s'exilià a l'Aragó, restant a Catalunya el primogènit l'Infant Ferran i de regent la reina Joana Enríquez.

Els reialistes, recolzant-se en els seus tradicionals aliats, buscaires i pagesos, van provocar un aixecament camperol el 1462 i, davant l'agreujament de la situació, Joan II el Sense Fe va buscar el suport de Lluís XI de França a canvi, entre altres coses, de la cessió dels territoris de la Catalunya Nord, el Rosselló i la Cerdanya.

La guerra civil amb moltes vicissituds va durar deu anys. El rei va vèncer però sense una victòria clara. Amb la Capitulació de Pedralbes que es va signar el 24 d'octubre de 1472, Joan II, ja vell i cansat, únicament va demanar que s'anul•lés la Capitulació de Vilafranca.

   

ANAR A LA SEGÜENT PÀGINA         SEGLE XV     (Pag. 4/6 )
6.Segona guerra remença.     7.Sentència Arbitral de Guadalupe. Any 1486.     8. Els anys de la postguerra. endarrere