Logo Marcel

HISTÒRIA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA. SEGLES   VIII IX     X XI     XII XIII XIV     XV     XVI XVII     XVIII     XIX     XX

ÍNDEX Segles XII, XIII i XIV:     1. La unió catalano-aragonesa. 2. Princep i dominador d'Aragó. 3.Expansió a Occitània.     4.Integració de la Catalunya Nova.     5.Classes socials i mals usos.     6.Organització Territorial.     7.Les ciutats.     8.Organització municipal.     9.L'organització de l'estat feudal.     10. El sistema monetari.     11. L'exèrcit i la marina.     12.Expansió territorial i marítima.     13. L'època de la plenitud de Catalunya.     14. La llengua.     15. Relació entre el rei i els seus vassalls.     16. Els catalans de l'edat mitjana.     17. Davallada demogràfica en el segle XIV. La pesta negra.     18.Conseqüències de la davallada demogràfica en el segle XIV.

ANAR A LA PÀGINA ANTERIOR endarrere         SEGLES XII, XIII i XIV (Pag. 6/7 )
13. L'època de la plenitud de Catalunya.     14. La llengua.     15. Relació entre el rei i els seus vassalls.     16. Els catalans de l'edat mitjana.

   

HISTÒRIA DE CATALUNYA SEGLES XII XIII i XIV     (Pag. 7/7 )

17. Davallada demogràfica en el segle XIV. La pesta negra.

Durant el segle XIV hi va haver un canvi de conjuntura, el creixement de la població va arribar a un límitque la capacitat productiva era incapaç d'assegurar la subsistència de la majori de pagesos. Això es va fer palès a l'any 1333, anomenat "lo mal any primer", que les males collites van provocar un any de fam. Posteriorment a l'any 1348 es va estendre la pesta negra que es va repetir periòdicament fins al final del segle XV (1349..., 1362..., 1371..., 1396..., 1410, 1429, 1465, 1497...) i va fer disminuir al voltant d'un terç la població.

Imatge Metge amb protecció contra la pesta

La pesta negra de l'any 1348 va ser la pitjor catàstrofe demogràfica de la història de Catalunya i per extensió d'Europa. Va afectar a tot el poble, a les persones grans i als nens petits, als rics i als pobres, als nobles i als plebeus. Elionor de Portugal, segona muller de Pere III el Cerimoniós, morí de la pesta.

Avui sabem que la causa de la pesta són les puces de les rates que, quan piquen a la rata, absorbeixen sang infectada amb el bacil de la pesta i després la puça al picar a les persones les infecta.

Els metges de l'edat mitjana van intentar combatre-la, però sense èxit. Per protegir-se del contagi utilitzaven un vestit especial amb una màscara que tenia forma d'un pic d'ocell, que al seu interior hi posaven herbes aromàtiques.

Aquesta gran mortalitat va crear a la població un ambient de temor i tensió. La majoria de la població atribuïa la pesta, com a causa última, un càstig de Déu i les conseqüències foren diverses:

Accentuar la religiositat amb actes de pietat massius i moltes donacions pietoses.
Pèrdua de fe i augment de pràctiques de bruixeria.
Persecució dels jueus, perquè els atribuïen la culpa de l'epidèmia.
Altrament va aparèixer la idea de que s'ha d fruir de la vida ja que ni l'oració ni la penitència podien acabar amb la malaltia, idea que va fer incrementar el vici, el crim i la promiscuïtat.

Imatge Dança de la mort a Verges

El súmmum va ser que fossin exterminats milers de gats, ja que per la església catòlica estaven associats a les bruixes i al dimoni, cosa que va fer que les rates campessin sense el seu major depredador.

El tema de la mort va dominar la mentalitat d'aquest segle. La mort va acompanyar a la població i la sentien com respirava al seu costat. Aquest sentiment es va veure reflectit en l'aparició d'uns quadres teatrals en forma de dansa de la mort. A Vergès en tenim una mostra impressionant. La Dansa de la Mort indica el pas del temps, el pas inexorable d'un temps que mena tots els homes a la mort.

18. Conseqüències de la davallada demogràfica en el segle XIV.

Aquesta davallada de la població va comportar que la terra conreada disminuís i que es multipliquessin els masos abandonats, anomenats masos rònecs. Alguns d'aquests masos passaven a mans dels pagesos que havien sobreviscut i que havien pogut resistir la crisi, pagesos rics anomenats pagesos grassos.

La mortaldat va esquinçar l'estructura econòmica del feudalisme. La disminució demogràfica va comportar que els nobles tinguessin menys ingressos i sobretot els de senyorius més petits s'arruïnessin al veure's obligats a vendre el seu patrimoni.

En aquest moment, la burgesia urbana davant risc d'invertir en els negocis, comerç, manufactures… el que va fer és invertir en la compra de patrimoni. Passen a viure de les rendes i a ser anomenats burgesia rendista. També van a accedir a títols nobiliaris (tant comprant o bé a través del matrimoni)

La disminució de rendes fa que augmentin les exigències senyorials, sobretot dirigides a aquests pagesos grassos i això fa que siguin aquests els que protagonitzin i dirigeixin les revoltes pageses del segle XIV.

   

   

ANAR AL CAPÍTOL SEGÜENT         SEGLE XV     endarrere