Logo Marcel

HISTÒRIA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA. SEGLES   VIII IX     X XI     XII XIII XIV     XV     XVI XVII     XVIII     XIX     XX

ÍNDEX Segles XII, XIII i XIV:     1. La unió catalano-aragonesa. 2. Princep i dominador d'Aragó. 3.Expansió a Occitània.     4.Integració de la Catalunya Nova.     5.Classes socials i mals usos.     6.Organització Territorial.     7.Les ciutats.     8.Organització municipal.     9.L'organització de l'estat feudal.     10. El sistema monetari.     11. L'exèrcit i la marina.     12.Expansió territorial i marítima.     13. L'època de la plenitud de Catalunya.     14. La llengua.     15. Relació entre el rei i els seus vassalls.     16. Els catalans de l'edat mitjana.     17. Davallada demogràfica en el segle XIV. La pesta negra.     18.Conseqüències de la davallada demogràfica en el segle XIV.

    17. Davallada demogràfica en el segle XIV. La pesta negra.     18.Conseqüències de la davallada demogràfica en el segle XIV.

ANAR A LA PÀGINA ANTERIOR endarrere         SEGLES XII, XIII i XIV (Pag. 4/7 )
9.L'organització de l'estat feudal.     10. El sistema monetari.     11. L'exèrcit i la marina.

   

HISTÒRIA DE CATALUNYA SEGLES XII XIII i XIV     (Pag. 5/7 )

12. EXPANSIÓ TERRITORIAL i MARÍTIMA.

Imatge Mediterrània catalana

El feudalisme necessitava noves incorporacions territorials, això afavoria els interessos econòmics de les classes dominants i també era una qüestió de prestigi que justificava la legitimitat de la institució monàrquica.
Als terratinents els interessava augmentar les seves possessions, al comerç se li obrien nous mercats, la lluita contra l'infidel reforçava l'element ideològic que era la defensa del cristianisme i també era un element de pacificació interna ja que la noblesa guerrera estava ocupada.
Hi ha tres zones d'expansió: Les Illes. València. La mediterrània.

12.1 Conquesta de les Illes

La conquesta de les Illes va ser una iniciativa catalana. Les illes eren desitjades amb vista a una expansió mercantil i militar sobre el mediterrani.

Imatge del Sopar de Tarragona per decidir la conquesta de Mallorca

Jaume I va plantejar conquerir Mallorca a les corts de Barcelona de 1228, on en presència de Pere Martell i altres mercaders i membres de la burgesia barcelonina es va decidir finançar-ne la conquesta i les recompenses posteriors.

La noblesa aragonesa es va desentendre de l'expedició.

En canvi, la noblesa catalana i l'Església van proporcionar una part important dels recursos i dels elements militars.

L'any 1231 va finalitzar pràcticament la seva conquesta i la població musulmana de Mallorca va ser desposseïda dels seus béns i, la que es quedà, sotmesa a servitud.
Jaume I va cedir una meitat de la ciutat de Mallorca i de tot el territori de l'illa a la noblesa catalana que l'havia acompanyat en la conquesta, a les poblacions que hi havien col•laborat (la majoria de la Catalunya Vella, l'Empordà i viles costaneres), a les ordes militars i a diverses institucions religioses, com també a alts funcionaris i alguns jueus.
L'altra meitat es va repartir entre els quatre grans senyors que havien participat en la conquesta: El comte del Rosselló, el comte d'Empúries, el bisbe de Barcelona i el vescomte de Bearn. Aquests grans senyors van poblar els territoris amb els seus propis fidels i vassalls.

La repoblació de l'illa es va fer seguint el sistema emfitèutic, és a dir, que el senyor cedia al repoblador l'ús de la terra a canvi d'un cens i d'altres prestacions. Això va afavorir una gran afluència de repobladors.

Les Illes es van constituir com a reialme, però sota la sobirania dels reis catalans i tenien la obligació d'assistir com a feudataris a les Corts catalanes.

12.2 Conquesta de València.

La conquesta de València va començar a l'any 1229 i va durar 17 anys. Va ser una iniciativa aragonesa, València representava una oportunitat especial per Aragó: una eixida al mar. Els senyors aragonesos hi veien, també, l'ocasió d'estendre la seva potència feudal.

Imatge Conquesta de València

El rei estava decidit a no deixar-se desbordar per les pretensions dels senyors aragonesos, en el fons es tractava de la disputa, ja llarga, entre l'aristocràcia feudal i la institució monàrquica. Si la conquesta es feia, volia que fos , sobretot, a benefici de la corona.

Jaume I no va tolerar que cap posició castrense d'importància quedés a mans dels aragonesos, ni va avenir-se a donar-los en feu ciutats i viles pròximes a la costa, del camp reditici o amb potencialitats d'una altra mena. Els aragonesos havien de considerar-se'n estafats. No obstant, Jaume I no va poder evitar d'atribuir-los dominis a les parts interiors del nord, frontereres amb Aragó.

La gran jugada del monarca fou convertir els nous territoris en "regne" independent d'Aragó, ja que els aragonesos esperaven veure València unida al seu regne.

La part dominada pels aragonesos va ser regida pels furs d'Aragó, mentre la resta fou repoblada per població catalana i regida pel Fur de València atorgat per Jaume I.

12.3 Expansió per la Mediterrània.

SICÍLIA
La causa principal per incorporar Sicília al regne catalano-aragonès era que l'illa era un punt central de comerç perquè estava situada al centre del mediterrani.

SARDENYA
La conquesta de Sardenya va ser materialitzada per Jaume el Just entre 1323 i 1326. La situació geogràfica de l'enclavament permetia controlar millor la navegació a la Mediterrània occidental, cosa que permetia guanyar posicions en les rutes marítimes cap al llevant mediterrani, on es feia el comerç més lucratiu; i de passada, la conquesta de Sardenya tenia altres avantatges, com guanyar mercats i enclavaments als competidors pisans i genovesos; suprimir una base del corsarisme; obtenir recursos complementaris per a l'erari reial i proporcionar terres i honors a la noblesa

DUCATS D'ATENES I NEOPÀTRIA
Els Almogàvers, mercenaris que havien participat en la conquesta de Sicília, foren enviats, sota el comandament de Roger de Flor, a donar ajut a l'emperador de Constantinoble contra els turcs. Però després de la victòria contra els turcs, hi hagué lluites amb els bizantins i els almogàvers es quedaren els ducats d'Atenes i Neopàtria, que restaren sota domini catalano-aragonès durant el segle XIV.

NÀPOLS
Nàpols va ser incorporat a la corona un segle més tard,a mitjans del segle XV.

   

ANAR A LA SEGÜENT PÀGINA         SEGLES XII, XIII i XIV     (Pag. 6/7 )
9.L'organització de l'estat feudal. endarrere