Logo Marcel

HISTÒRIA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA. SEGLES   VIII IX     X XI     XII XIII XIV     XV     XVI XVII     XVIII     XIX     XX

ÍNDEX Segles XII, XIII i XIV:     1. La unió catalano-aragonesa. 2. Princep i dominador d'Aragó. 3.Expansió a Occitània.     4.Integració de la Catalunya Nova.     5.Classes socials i mals usos.     6.Organització Territorial.     7.Les ciutats.     8.Organització municipal.     9.L'organització de l'estat feudal.     10. El sistema monetari.     11. L'exèrcit i la marina.     12.Expansió territorial i marítima.     13. L'època de la plenitud de Catalunya.     14. La llengua.     15. Relació entre el rei i els seus vassalls.     16. Els catalans de l'edat mitjana.     17. Davallada demogràfica en el segle XIV. La pesta negra.     18.Conseqüències de la davallada demogràfica en el segle XIV.

    17. Davallada demogràfica en el segle XIV. La pesta negra.     18.Conseqüències de la davallada demogràfica en el segle XIV.

ANAR A LA PÀGINA ANTERIOR endarrere         SEGLES XII, XIII i XIV (Pag. 3/7 )
6.Organització Territorial.     7.Les ciutats.     8.Organització municipal.

   

HISTÒRIA DE CATALUNYA SEGLES XII XIII i XIV     (Pag. 4/7 )

9. L'ORGANITZACIÓ DE L'ESTAT FEUDAL

9.1 Les Corts Catalanes

Les Corts Catalanes tenen els seus orígens en el segle XI en les assemblees de Pau i Teva de Déu   i també en la Cort Comtal, un organisme col•laborador en la presa de decisions del sobirà i integrada per magnats civils, eclesiàstics, alts consellers i jutges.

Imatge de les Corts Catalanes

Van ser l'òrgan legislatiu de Catalunya des del segle XIII fins al segle XVIII. Les componien el Rei i els anomenats 3 braços de corts: L'eclesiàstic, el militar o noble, i el reial o de les viles. El rei convocava i obria les Corts amb un discurs o «Proposició reial». La legislació es promulgava basant-se en l'acord entre el rei i els braços de cort, els quals podien reunir-se per separat o conjuntament.

Les legislacions que es promulgaven basant-se en l'acord entre el rei i els braços s'anomenaven «constitucions generals de Catalunya», qualificatiu que agrupava a les constitucions ( lleis proposades pel rei), els capítols de cort (lleis proposades pels braços) i els actes de cort (un acte pactat, o dut a terme, amb l'aprovació dels braços).

Finalitzades les corts, els seus acords tenien força de llei, en el sentit de contracte que el rei no podia revocar, i eren publicades i editades.

9.2 El rei.

Imatge Jaume I el Conqueridor

El rei es troba al cim de la jerarquia feudal i administrativa. Té potestat legislativa al costat de les Corts Catalanes i exerceix el poder executiu. El poder judicial resideix en ell i, per delegació seva, en els jutges.

El rei es acceptat pels catalans perquè es compromet a complir i a fer complir les Constitucions de Catalunya, si no fes el jurament a les Constitucions no seria acceptat com a rei. A Mallorca i a València pren el títol de rei, però a Catalunya continua usant el de comte de Barcelona.

La corona es transmet per herència, i en són excloses les dones.

9.3 La Diputació del General o Generalitat.

Les Diputacions del General foren inicialment unes comissions temporals que tenien l'encàrrec de recaptar el tribut establert en el pacte acordat durant unes Corts. Aquestes comissions economicofinanceres que actuaven com a delegació de les Corts es dissolien en acabar la funció recaptadora.

Amb el temps esdevingué permanent i a les seves inicials funcions economicoadministratives s'hi afegí l'execució de les decisions pactades en les Corts Catalanes , vetllar perquè les Constitucions catalanes i altres lleis de Catalunya fossin respectades pel rei i els seus oficials, i publicar o interpretar els acords pactats en les Corts. Actuava judicialment en casos de disputa entre els habitants i les autoritats, perseguia als criminals i en ocasions va encapçalar la defensa militar del país.

Imatge Llinatge segle XIII

10. El sistema monetari.

El lloc on s'encunyava la moneda eren les seques de l'Estat.
Quasi totes les monedes reials, les monedes que circulaven per tot el territori tenien una empremta uniforme: a l'anvers el cap o el bust del rei, de perfil; al revers una creu.
Fins a Jaume I totes les monedes eren de billó ( un aliatge de plata amb coure, amb zinc o estany). Posteriorment es van encunyar croats d'argent, florins d'or, etc. Fins al regnat de Pere III no hi hagué altra seca a Catalunya que a Barcelona, però aquest rei en va instituir-ne una altra a Perpinyà.

11. L'exèrcit i la marina

L'exèrcit el formaven els cavallers i vassalls, la milícia comunal i de tropes mercenàries.

Per impedir invasions estrangeres i per conservar l'ordre dins el país, existia el sometent general, format per tots els homes capaços de dur armes. Aquests no havien de servir fora del Principat. També existia el sometent de les vegueries, destinats a perseguir els delinqüents.

A la marina existia l'estol reial, sostingut pel rei i destinat a la guerra; el de la Llotja, destinat a protegir els vaixells mercants; el de la Diputació, destinat a protegir les costes; i el de Barcelona destinat a vigilar el port.

En cas de guerra s'armaven vaixells mercants. I eren sovint simples ciutadans i mercaders els qui aparellaven les grans expedicions marítimes.

   

ANAR A LA SEGÜENT PÀGINA         SEGLES XII, XIII i XIV     (Pag. 5/7 )
9.L'organització de l'estat feudal. endarrere