Logo Marcel

HISTÒRIA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA. SEGLES   VIII IX     X XI     XII XIII XIV     XV     XVI XVII     XVIII     XIX     XX

ÍNDEX Segles XII, XIII i XIV:     1. La unió catalano-aragonesa. 2. Princep i dominador d'Aragó. 3.Expansió a Occitània.     4.Integració de la Catalunya Nova.     5.Classes socials i mals usos.     6.Organització Territorial.     7.Les ciutats.     8.Organització municipal.     9.L'organització de l'estat feudal.     10. El sistema monetari.     11. L'exèrcit i la marina.     12.Expansió territorial i marítima.     13. L'època de la plenitud de Catalunya.     14. La llengua.     15. Relació entre el rei i els seus vassalls.     16. Els catalans de l'edat mitjana.     17. Davallada demogràfica en el segle XIV. La pesta negra.     18.Conseqüències de la davallada demogràfica en el segle XIV.

    17. Davallada demogràfica en el segle XIV. La pesta negra.     18.Conseqüències de la davallada demogràfica en el segle XIV.

ANAR A LA PÀGINA ANTERIOR endarrere         SEGLES XII, XIII i XIV (Pag. 2/7)
4.Integració de la Catalunya Nova.     5.Classes socials i mals usos.

   

HISTÒRIA DE CATALUNYA SEGLES XII XIII i XIV     (Pag. 3/7 )

6. Organització Territorial.

El territori català era dividit en vagueries. Al cap de cadascuna es trobava el veguer. Tenia autoritat judicial i policíaca: jutjava civilment i criminalment en primera instància, feia complirles ordres superiors, feia observar la pau i treva, perseguia els malfactors, etc.

7. Les ciutats.

Imatge casa artesà

A partir del segle XIII, els excedents agraris, fruit d'una explotació d'una pagesia cada vegada més extorquida per la noblesa, fa possible juntament amb l'expansió cap al sud i cap al Mediterrani, el creixement de les ciutats, les quals van generar noves activitats artesanals dirigida a satisfer les activitats de conquesta, al consum sumptuari cada vegada més creixen de les classes dominants (tèxtil, cuir, fargues, picapedrers, etc) i activitats derivades de la construcció de nous edificis d'acord amb la nova estètica de l'estil gòtic.

Els ciutadans s'aplegaven amb gremis i confraries. Els membres d'un gremi solien viure al mateix carrer. La seva funció era regular tot el que atenyia al seu ofici i protegia la seva feina de tal forma que era molt difícil entrar i gaudir dels seus privilegis. Els gremis van anar creixent fins arribar a controlar gran part de l'economia de les ciutats. Cada gremi tenia la seva pròpia confraria que promovia la pràctica religiosa i fomentava la devoció envers el seu patró.

El creixement de les ciutats va ser tal que es calcula que a mitjans del segle XIV més de 20% de la població vivia amb nuclis urbans de més de 2000 habitants.

8. Organització municipal.

Els municipis tenien hisenda pròpia i imposaven diversos tributs que servien pel funcionament del municipi.
Al segle XII, les assemblees veïnals eren qui dirigien els pobles, però a partir del segle XIII, els municipis van créixer amb força i aquestes van ser substituïdes per un consell restringit de veïns.

L'organització del govern municipal va anar a càrrec d'un petit consell amb facultats administratives i executives que era assessorat per un gran consell de caràcter consultiu. Els membres del petit consell rebien el nom de consellers i els del gran consell rebien el nom de paers. (Avui dia podem veure aquesta herència a l'ajuntament de Lleida o a l'ajuntament de Cervera)

A Barcelona el govern de la ciutat té el mateix model que la resta de ciutats de Catalunya. El Batlle i el Veguer són assistits per un petit consell amb facultats administratives i executives i per un gran consell anomenat Consell de Cent amb facultats més aviat legislatives i consultives.

Saló de Cent

Barcelona estenia el seu poder enfora del seu perímetre. Almenys des de 1374, diverses poblacions dels seus voltants, i algunes de bastant allunyades, com Moià, Igualada, Cardedeu, Mollet, Martorell, Sanpedor, Mataró, Tona, Granollers, Molins de Rei, Cruïlles, Olesa de Montserrat, Premià i Caanyamars, són considerades carrers de Barcelona i entraven a gaudir de tots els privilegis de la ciutat.

Barcelona va tenir la característica de posar-se sempre al davant dels moviments en defensa de les institucions pròpies i des del moment que Barcelona queia, la lluita podia donar-se per finida. Els estrangers designaven sovint amb el nom de Barcelona tot el principat.

L'estructura social dels ciutadans de les grans ciutats la formaven:

LA MA MAJOR: L'aristocràcia mercantil, ciutadans honrats.
LA MA MITJANA: Els mercaders.
LA MA MENOR: Els artesans.
L'alta burgesia, LA MA MAJOR, és qui solia dominar el poder municipal, però també molt sovint havia de cedir a l'empenta de les classes populars.

   

ANAR A LA SEGÜENT PÀGINA         SEGLES XII, XIII i XIV     (Pag. 4/7 )
9.L'organització de l'estat feudal. endarrere