Logo Marcel

HISTÒRIA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA. SEGLES   VIII IX     X XI     XII XIII XIV     XV     XVI XVII     XVIII     XIX     XX

ÍNDEX Segles XII, XIII i XIV:     1. La unió catalano-aragonesa. 2. Princep i dominador d'Aragó. 3.Expansió a Occitània.     4.Integració de la Catalunya Nova.     5.Classes socials i mals usos.     6.Organització Territorial.     7.Les ciutats.     8.Organització municipal.     9.L'organització de l'estat feudal.     10. El sistema monetari.     11. L'exèrcit i la marina.     12.Expansió territorial i marítima.     13. L'època de la plenitud de Catalunya.     14. La llengua.     15. Relació entre el rei i els seus vassalls.     16. Els catalans de l'edat mitjana.     17. Davallada demogràfica en el segle XIV. La pesta negra.     18.Conseqüències de la davallada demogràfica en el segle XIV.

ANAR A LA PÀGINA ANTERIOR endarrere         SEGLES XII, XIII i XIV (Pag. 1/7 )
4.Integració de la Catalunya Nova.     5.Classes socials i mals usos.

   

HISTÒRIA DE CATALUNYA SEGLES XII XIII i XIV     (Pag. 2/7 )

4. Integració de la Catalunya Nova.

Imatge mapa Catalunya

La frontera en la línia que delimita els rius Llobregat–Cardoner-Segre configuren els límits del que s'anomena la Catalunya Vella.
La Catalunya Nova són les terres conquerides durant la primera meitat del segle XII sota el comandament de Ramon Berenguer III i de Ramon Berenguer IV i situades al sud de la Catalunya Vella.

El procés d'integració és molt llarg, segons la força, s'avança o es recula i també hi ha èpoques que els musulmans paguen amb or i no interessa avançar i altres èpoques el creixement demogràfic exigeixen avenços.

Hi ha tres punts de conquesta importants: Tarragona, Tortosa i Lleida.

Tarragona és una ciutat simbòlica, lloc unificador de les diòcesis catalanes, però és una zona despoblada i mot pobre. Va ser conquerida entre els anys 1119 i 1129.

Tortosa era un punt estratègic, molt rica i una plaça forta dels musulmans. Va ser conquerida l'any 1148 i obre la porta a la conquesta de la vall de l'Ebre.

Lleida és una ciutat de certa importància i va ser conquerida després de Tortosa, el mateix any 1148.

Mentre que la Catalunya Vella estava molt feudalitzada i la població molt disseminada en masos i lligada a la terra, a la Catalunya Nova, per estimular la repoblació i també per afeblir el poder feudal, el comte atorga franquícies o cartes de població que fa que dins els nuclis de població hi hagi un alt grau de llibertat.
A la Catalunya Nova, la terra és més pobre i la població no es dissemina, sinó que viu al poble i treballen la terra del seu terme, però no com a pagesos de remença, com a la Catalunya Vella, sinó com a pagès emfitèutic, es a dir, que el senyor cedia al repoblador l'ús de la terra a canvi d'un cens i d'altres prestacions.

5. Classes socials i mals usos.

Pintura R. Cros Murtra

En essència, Catalunya l'integren tres classes de persones:
ELS NOBLES.
ELS LLIURES NO NOBLES : Vilans i ciutadans, els qui habitaven a les ciutats. Més endavant alguns ciutadans o burgesos rics van arribar a gaudir de certs privilegis nobiliaris.
ELS SERFS o PAGESOS de REMENÇA: Els més feudalitzats eren a la Catalunya Vella , damunt dels quals pesaven dures càrregues, anomenades mals usos.

Alguns dels mals usos més usuals van ser:

• REMENÇA: Els pagesos sotmesos a la servitud de la gleva, no podien abandonar el mas que treballaven. Només ho podien fer si pagaven la seva llibertat.
• INTESTIA: Dret del senyor a quedar-se amb una part dels béns mobles i dels bestiar del pagès quan aquest moria sense haver fet testament.
• EIXORQUIA: Penalització per a aquells que no tinguessin descendents en la successió del mas.
• CUGÚCIA: Dret del senyor a la meitat o a la totalitat dels béns de la dona que fos culpable d'adulteri.
• ÀRSIA: Obligació que tenia la família pagesa a qui se li hagués cremat el mas a entregar un terç dels béns mobles que li quedessin al seu senyor feudal, com a càstig pel seu "descuit".
• FERMA D'ESPOLI FORÇADA: preu que havia de pagar el pagès al seu senyor, per obtenir el consentiment per contraure matrimoni.
• IUSMALETRACTANDI: Dret senyorial de maltractar els pagesos per fer-los expiar un delicte o falta.

   

A aquests mals usos principals, encara es poden afegir altres costums senyorials, com:

• FARGA DE DESTRET: El pagès té l'obligació de comprar i de reparar les eines de treball a la farga del senyor.
• MOLÍ: Obligació o destret de moldre el blat al molí senyorial.
• FORN: Obligació o destret de coure el pa al forn del senyor. Sobretot a les terres amb un poblament concentrat.
• JOVA: És l'obligació del pagès de treballar amb un jou d'animals les terres del senyor durant uns dies determinats a l'any.
• TRAGÍ: Obligació de traginar el blat o qualsevol altre producte del senyor.

   

ANAR A LA SEGÜENT PÀGINA         SEGLES XII, XIII i XIV     (Pag. 3/7 )
6.Organització Territorial.     7.Les ciutats.     8.Organització municipal. endarrere