Logo Marcel

HISTÒRIA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA. SEGLES   VIII IX     X XI     XII XIII XIV     XV     XVI XVII     XVIII     XIX     XX

ÍNDEX Segles XII, XIII i XIV:     1. La unió catalano-aragonesa. 2. Princep i dominador d'Aragó. 3.Expansió a Occitània.     4.Integració de la Catalunya Nova.     5.Classes socials i mals usos.     6.Organització Territorial.     7.Les ciutats.     8.Organització municipal.     9.L'organització de l'estat feudal.     10. El sistema monetari.     11. L'exèrcit i la marina.     12.Expansió territorial i marítima.     13. L'època de la plenitud de Catalunya.     14. La llengua.     15. Relació entre el rei i els seus vassalls.     16. Els catalans de l'edat mitjana.     17. Davallada demogràfica en el segle XIV. La pesta negra.     18.Conseqüències de la davallada demogràfica en el segle XIV.

HISTÒRIA DE CATALUNYA, SEGLES XII, XIII i XIV     (Pag. 1/7 )

1. La unió catalano-aragonesa.

Llinatge del segle XII

L'any 1134 morí sense descendència el rei d'Aragó Alfons I el Bataller i en el seu testament nomenà com a hereus i successors seus a les ordes militar del Sant Sepulcre, de l'Hospital i del Temple. Aquest testament, de caràcter religiós, contrari a la tradició va provocar una greu crisi successòria:

Els navarresos, units a Aragó des del 1076, van aprofitar l'avinentesa per separar-se'n.

La noblesa i la família real elegiren com a rei un germà del rei difunt, bisbe electe de Roda-Barbastre, que va governar amb el nom de Ramir II el Monjo (1136-1137). Aquest va haver d'abandonar els seus vots i casar-se el 1135, naixent l'any següent l'infanta Peronella.

El fillastre del Bataller, Alfons VII de Castella, va reivindicar l'herència aragonesa, alhora que iniciava una ofensiva cap a Saragossa i prenia possessió d'una bona part de la vall de l'Ebre inclosa la capital mateixa del regne d'Aragó.

Ramir II, amenaçat per Castella, traït pel rei de Navarra i assajat per la noblesa aragonesa s'apropà a Catalunya, on va establir una ferma amistat amb Ramon Berenguer IV, en qui va trobar un aliat per a enfrontar-se als seus enemics.

En 1137, feu donació del regne d'Aragó a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i pactà que aquest es casaria amb Peronella (el que es complí en 1150)

"En nom de Déu. Jo Ramir, per la gràcia de Déu, rei d'Aragó, dono a tu, Ramon, Comte de Barcelona i marquès, la meva filla per muller, juntament amb tot el regne d'Aragó,... respectant els drets i costums que el meu pare Sanç i el meu germà Pere tingueren en el seu regne. I t'encomano tots els homes del predit regne en homenatge i jurament a fi que et siguin fidels... Si la meva filla morís prematurament, i tu encara visquessis, tinguis la donació de l'esmentat regne de manera lliure i immutable sense cap impediment després de la seva mort (...) i jo, L'esmentat rei Ramir seré rei, senyor i pare en l'esmentat regne i en tots els teus comtats fins que a mi em plagui. Això es féu el III dels idus d'agost de l'any 1137"
LiberFeudorumMaior

   

2. Princep i dominador d'Aragó.

Ramon Berenguer IV renuncià a titular-se'n rei i prengué el nom de príncep i dominador d'Aragó.

Casament Ramon Berenguer amb Peronella

Però a partir del seu fill i successor (1162) Alfons I esdevingueren reis tant per als aragonesos com per als catalans, tot i ésser llur títol històric com a sobirans de Catalunya el de comtes de Barcelona. En la numeració dels successors segueixen la dels comtes de Barcelona i no tenen en compte els reis aragonesos anteriors a la unió.

El pacte d'unió amb Aragó va establir una confederació d'estats, dins la qual cada membre conserva les seves institucions de govern, lleis, legislació econòmica i fronteres. En aquella època, en el regne d'Aragó es parlava la llengua aragonesa, avui dia, en el segle XXI, aquesta llengua només és emprada per unes 10.000 persones en el Pirineu aragonès.

   

3. Expansió a Occitània

Imatge Occitània

Des del segle XII, els comtes de Barcelona van ampliar els seus dominis cap a Occitània i cap a Provença i a finals del segle XII, bona part d'Occitània estava integrada dins la Corona d'Aragó, que es convertí així, en un dels estats més poderosos d'Occident.

Aquesta força provocà el recel dels reis francesos, que aspiraven a ampliar els seus dominis cap al sud i aprofitant la propagació de l'heretgia càtara per terres occitanes, el rei de França, aliat amb el papa, va envair aquests territoris amb el pretext de lluitar contra els heretges. Davant l'agressió als seus vassalls, Pere I, nét de Ramon Berenguer IV, rei de la Corona d'Aragó, els va defensar, però el 1213 va ser derrotat i mort a la Batalla de Muret.
La derrota catalana va significar la pèrdua d'Occitània que, d'aleshores ençà. va quedar en mans dels francesos.
Al nord dels Pirineus els catalans només van mantenir el domini sobre els territoris del Rosselló i la Cerdanya.

   

ANAR A LA SEGÜENT PÀGINA         SEGLES XII, XIII i XIV     (Pag. 2/7 )
4.Integració de la Catalunya Nova.     5.Classes socials i mals usos.     endarrere