Logo Marcel

HISTÒRIA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA. SEGLES   VIII IX     X XI     XII XIII XIV     XV     XVI XVII     XVIII     XIX     XX

ÍNDEX Segles X i XI:     1.Independència dels comtats catalans. Trencament del Pacte de Vassallatge amb els Reis de França;   2.Canvis en el sistema de propietat;   3.El senyoratge banal;   4.Les Assemblees de Pau i Treva de Déu.     5. L'església i el naixement de Catalunya;   6.La justícia;   7.El feudalisme a Catalunya;   8. Els usatges de Barcelona;   9.Característiques del feudalisme.

ANAR A LA PÀGINA ANTERIOR endarrere         SEGLES X i XI     (Pag. 1/2 )
1.Independència dels comtats catalans. Trencament del Pacte de Vassallatge amb els Reis de França;   2.Canvis en el sistema de propietat;   3.El senyoratge banal;   4.Les Assemblees de Pau i Treva de Déu.

   

HISTÒRIA DE CATALUNYA SEGLES X i XI     (Pag. 2/2 )

5. L'església i el naixement de Catalunya.

La veritable consolidació del país com a col•lectivitat diferenciada va ser sobretot obra de l'Església. Gràcies a la popularitat il•limitada de l'Abat Oliva com a pare espiritual de Catalunya i la tasca d'organització dels sacerdots, Catalunya es va configurar com un país plenament diferenciat i escindit de l'antic imperi visigòtic. El trencament amb l'església visigòtica i més tard amb l'abandó d'obediència de l'arquebisbe de Narbona, l'església catalana va restar autònoma i això va ajudar en gran manera al naixement del país.

L'Abat Oliva hi té un paper excepcional, ell pensa en pla polític, cultural i religiós molt elevat. Estableix relacions amb la Santa Seu de Roma, n'és responsable de la fundació de monestirs i catedrals, impulsa les assemblees de Pau i Treva que va donar lloc a l'organització d'una cort de govern pels comtes de Barcelona.

   

6. La justícia.

L'Administració de Justícia, al final del segle X, va deixar de ser una institució de dret públic on tots els homes lliures de la societat podien acudir, amb certes garanties, per arranjar els seus conflictes, i es va convertir en una arma privada a mans de l'arbitrarietat dels poderosos.

7. El feudalisme a Catalunya.

Els canvis de la propietat de la terra i la consolidació de la noblesa com a grup dominant, va portar a la societat a un nou ordre, el feudalisme.

1ra. Fase de feudalització: A Catalunya no podem parlar de feudalisme fins els anys 1020 i 1030 degut a que el compte Ramon Borrell (992-1017) tenia un poder molt fort i també a les franquícies, un conjunt de drets que tenien les comunitats (pobles), que limitava el poder dels nobles. Un altre factor important que fa que el feudalisme s'endarrereixi va ser el predomini de la micropropietat.

Després de la mort del comte Ramon Borrell, el poder comtal es va afeblir degut a la minoria d'edat de Berenguer-Ramon I (1017-1023) i més tard es va repetir amb la minoria d'edat de Ramon-Berenguer I (1035-1041). Molts vicaris van aprofitar aquest afebliment del poder comtal per autoproclamar-se "Senyor del seu feu" i així va néixer una nova noblesa, diferent de la que procedia de la del parentiu del comte. En aquesta situació de violència i d'implantació del senyoratge banal, la noblesa va passar a tenir més poder que la del propi comte.

2na. Fase de feudalització: Aquesta fase es considera que va començar l'any 1058 quan Ramon Berenguer I derrota la rebel•lió nobiliària i el poder comtal va posar sota el seu control totes les atribucions que tenien els nobles. Els nobles van haver de jurar fidelitat al comte i això ens permet afirmar que Catalunya es consolida entorn del comtat de Barcelona.

8. Els usatges de Barcelona.

A partir de l'any 1050 entren al comtat de Barcelona gran quantitat de monedes d'or que els musulmans establers més al sud paguen al comte per garantir la seva seguretat. El comte Ramon Berenguer I,poderós i ric, va ser un home de gran intel•ligència política, aconsellat per la seva esposa occitana, Almodis. Després d'imposar-se a la noblesa va definir una nova legislació jurídica que va substituir la vella legislació de l'època visigòtica. El nou codi és conegut pels "usatges de Barcelona" i és el primer codi feudal conegut.

9. Característiques del feudalisme.

- El feudalisme es fonamenta en l'existència d'una estructura econòmica basada en la propietat de la terra a mans de la classe nobiliària i de l'església.
- El pagès té dret a conrear la terra a canvi de certes prestacions (Treballar pel senyor, lliurar part de la collita al seu senyor i altres servituds.
- Les relacions jurídiques en el feudalisme són relacions feudo-vassallàtiques o d'home a home.
- La religió té una funció de control ideològic i manté un sistema de valors que justifica l'estructura social del feudalisme

Imatge Piràmide feudal

La relació de vassallatge és una relació jeràrquica A-B-C-D. B depèn de A, C depèn de B, però C no depèn de A. Això és el que s'entén com a relació d'home a home.

La societat feudal és una societat estamentalitzada on tothom té un lloc assignat per la voluntat de Déu. És a dir, els oprimits no tenien dret a revoltar-se contra la injustícia perquè això vol dir oposar-se a la voluntat divina.

   

El lloc més alt de la piràmide feudal catalana l'ocupaven els comtes, sent el comte de Barcelona el més important i el que posseïa el títol de príncep o primer senyor del territori que englobava els restants comtats de la Marca Hispànica. (Aquest fet és el que origina que més tard a Catalunya se l'anomeni "Principat". Els Usatges van fer coincidir el títol de Princep amb el de Comte de Barcelona).

   

   

ANAR AL CAPÍTOL SEGÜENT         SEGLES XII XIII i XIV
endarrere