Logo Marcel

HISTÒRIA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA. SEGLES   VIII IX     X XI     XII XIII XIV     XV     XVI XVII     XVIII     XIX     XX

ÍNDEX Segles X i XI:     1.Independència dels comtats catalans. Trencament del Pacte de Vassallatge amb els Reis de França.     2.Canvis en el sistema de propietat.     3.El senyoratge banal.     4.Les Assemblees de Pau i Treva de Déu.     5. L'església i el naixement de Catalunya.     6.La justícia     7.El feudalisme a Catalunya.     8. Els usatges de Barcelona     9.Característiques del feudalisme.

HISTÒRIA DE CATALUNYA, SEGLES X i XI    (Pag. 1/2 )

   

1. Independència dels comtats catalans. Trencament del Pacte de Vassallatge amb els Reis de França

Imatge del cabdill àrab Al-Mansur

Sota el mandat de Borrell II (947-992) la Marca Hispànica va sofrir uns greus atacs del cabdill musulmà Al-Mansur, aquest va arrasar Barcelona i molts del seus ciutadans van ser fets presoners el 985, després que Borrell II fos derrotat a la batalla de Rovirans o Matabous. Les peticions d'ajuda del comte Borrell van ser ignorades pel rei franc Lotari I que en aquells moments s'enfrontava als seus propis problemes.

Com a conseqüència d'això i com a resultat d'una creixent desvinculació dels comtes barcelonins respecte als seus antics senyors, el 988 Borrell II es va negar a renovar el pacte de vassallatge amb el nou rei francès, Hug Capet, i va instaurar la independència de fet, dels territoris sota el seu poder, tot i que calgué esperar fins l'any 1258 el tractat de Corbeil, entre el rei Lluís IX de França i Jaume I el Conqueridor, per tenir el reconeixement legal per part francesa.

   

2. Canvis en el sistema de propietat.

Durant la primera meitat del segle X el repoblament i l'aprisió de terres continua. Tot i existir la gran propietat de la terra a mans de la noblesa i l'església, la micro-propietat pagesa ocupa un lloc important, és sens dubte, en termes econòmics, la part preponderant.

A partir de la segona meitat del segle X, el repoblament es va paralitzar i això va originar una situació de sobrepoblació. Les condicions de vida de la pagesia es van endurir i en pocs anys van perdre les seves terres que van passar a mans de la noblesa i l'església. Les causes d'aquest procés es pot resumir amb els següents factors:

- Dificultats pròpies de la vida pagesa.
- Males collites: Una mala collita els obligava a demanar préstecs (Préstecs de fam) que al final al no poder-los pagar perdien la terra.
- Donacions pietoses: Donacions testamentàries a l'església per salvar l'ànima.
- Violència feudal: Els barons i llurs auxiliars, ben armats, pillaven, usurpaven, requisaven, mataven i sembraven el terror.
- Donació de l'alou a un noble: El pagesos perdien els seus bens i quedaven lligats a la terra, a canvi de protecció.

A començaments del segle XI va desaparèixer l'alou. En un segle es va passar de la petita propietat a mans dels pagesos, a la gran i mitjana propietat a mans de la noblesa i de l'església. Els petits pagesos van perdre les seves terres i la seva llibertat i foren obligats a dependre personalment dels nous senyors, mitjançant vincles de vassallatge i fidelitat.

3. El senyoratge banal.

Els vicaris (veguers) que administraven els feus, a partir de començaments del segle XI, es rebel•laren contra els comtes per tal de prendre la terra als pagesos i sotmetre'ls a servitud, es van apropiar del castell i de les rendes públiques satisfetes pels habitants de la seva demarcació. Així va néixer una nova noblesa, diferent de la d'origen comtal.

Imatge Llinatge segles X i XI

La força va ser l'instrument mitjançant el qual la noblesa va instaurar un regim d'exaccions generalitzades i que més tard foren legalitzades i codificades sota l'apel•lació de "mals usos" i que van estar vigents fins a la fi del segle XV. Així va néixer una nova forma de senyoratge: el senyoratge "banal", fonamentat en l'ús exclusiu de la força.

4. Les Assemblees de Pau i Treva de Déu.

L'església, davant la demanda dels pagesos de protecció de llurs vides ,va aconseguir que a les "sagreres" o "celleres", és a dir, a 30 passes de l'entorn d'una església no es pogués dur a terme cap acte de violència, sota pena d'excomunió. L'efecte immediat d'aquest dret va ser la concentració d'edificacions a tocar dels temples a fi d'estar sempre protegits. Així l'Església va aconseguir ser vista pels pagesos com una garantia contra l'extorsió feudal.

A l'any 1027, sota la presidència de l'Abat Oliva es va celebrar a Touluges (Rosselló) la primera assembles de Pau i Treva de Déu, en la qual es va prohibir participar en combats o lluites, entre dissabte i dilluns per així poder complir els deures religiosos, com també es prohibia d'assaltar clergues, esglésies, béns i propietat d'una església o d'un monestir, o persones que es dirigissin a un lloc de culte o en tornessin, sota pena d'excomunió.

L'Abat Oliba, un ferm impulsor d'aquest moviment pacifista, presidí un nou sínode, a Vic el 1033, on, a part d'augmentar els dies de treva, que en aquell moment abastava de dijous a dilluns, s'estenia la protecció també als comerciants i a aquelles persones que anessin a un mercat o en tornessin; i així va anar consolidant-se el moviment de Pau i Treva.

La Pau i Treva de Déu mai va qüestionar el poder nobiliari ni l'asserviment dels pagesos. A part de la pietosa protecció dels pagesos, el vertader gran interès de l'església era defensar els seus grans patrimonis territorials dels atacs dels senyors, cosa que va aconseguir mitjançant l'arma espiritual de l'excomunió i del necessari suport del poble.

   

ANAR A LA SEGÜENT PÀGINA         SEGLES X i XI     (Pag. 2/2 )
5. L'església i el naixement de Catalunya.     6.La justícia     7.El feudalisme a Catalunya.     8. Els usatges de Barcelona     9.Característiques del feudalisme. endarrere