Logo Marcel

HISTÒRIA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA. SEGLES   VIII IX     X XI     XII XIII XIV     XV     XVI XVII     XVIII     XIX     XX

ÍNDEX Segles VIII i IX:         1.El territori on naixerà Catalunya: La Marca Hispànica     2.Guifré el Pilós     3.Propietat de la terra     4.Població     5. Els primers catalans     6.Estructura social     7.Llengua

ANAR A LA PÀGINA ANTERIOR endarrere         HISTÒRIA DE CATALUNYA, SEGLES VIII i IX (Pag. 1/2 )
1.El territori on naixerà Catalunya: La Marca Hispànica     2.Guifré el Pilós

   

HISTÒRIA DE CATALUNYA SEGLES VIII i IX     (Pag. 2/2 )

3. Propietat de la terra

La propietat de la terra estava repartida de la següent manera:

Imatge Propietat de la terra

ALOUS: Petites propietats agràries que en la colonització de terres els pagesos van aprisionar aprofitant la llei visigòtica que deia que si hom reté durant trenta any un bé, aquest esdevé de la seva propietat. S'enten aprisionar al fet de conrear un tros de terra i mantenir-lo productiu.

Terres dels VICARIS: Paral•lelament a la consolidació de l'aprisió de terres per part dels pagesos, va implantar-se una altra forma de possessió de la terra: el feu. Quan una zona havia estat repoblada, el comte hi enviava un representant, el vicari, perquè hi erigís un castell i la defensés i administrés. De les terres que estaven desocupades, el vicari en rebia un lot (feu) com a recompensa pel seu servei.

Terres de la NOBLESA: Són les terres de la noblesa d'origen comtal (No té res a veure amb la noblesa que sorgirà el segle XI, quan els vicaris esdevindran nobles).

Terres de l'ESGLESIA

Terres COMTALS: Són les terres del fisci (propietats públiques). El seu propietari és el comte.

   

4. Població

A començaments del segle IX la població estava concentrada a les valls pirinenques, més o menys protegides de les ràtzies musulmanes. Predominava la petita propietat i de les terres comunals que eren del fisci (terres comtals), els pagesos podien gaudir-ne ( caçar, recollir llenya...) pagant al comte l'impost anomenat pasquari.

La forma de colonització de la Catalunya Vella va ser pel sistema d'aprisió que va donar lloc a la figura de pagès aloer (pagès propietari d'un alou), home lliure propietari de la seva terra i fortament armat, per la inseguretat que suposava la frontera amb els musulmans.

Els comtes van propiciar que els colons s'establissin en les terres pertanyents al fisci ja que la colonització suposava l'autèntica conquesta territorial, a més a més, els pagesos s'afegien a la seva defensa i també perquè rendien més cultivades que ermes i en podien treure més rendes.

5. Els primers catalans.

La Marca no és una fortalesa muntanyenca, és un passadís defensat per muntanyencs. Els seus pobladors, tant els propietaris de la terra com els seus conreadors, tenien l'obligació de concórrer a la host del príncep, per defensar el castell, la terra o directament la família.
Molt sovint havien de jugar-se la vida, sobretot en èpoques de recollir la collita, davant els atacs musulmans que controlaven les terres del sud.
Els primers catalans, configuren un poble de pagesos i guerrers, aquest aire bel•licós ha perdurat en el temperament col•lectiu i comporta un tret d'identitat característic dels catalans, sentir-se senyor i amo del seu destí. El català, mai en la seva història, ha estat ni dòcil ni submís.

   

6. Estructura social.

El COMTE: Màxim dignatari.
La NOBLESA: Noblesa d'origen comtal (parentiu del comte).
CLERGAT: En aquest grup es pot distingir el clergat ric (provinent de famílies riques) i el clergat pobre (provinent de famílies pobres).
PAGÈS ALOUER: Pagès que tenia un alou.
PAGÈS TINENT: Pagès que treballava les tinences. Les tinences podien ser del comte, de l'església, dels nobles, dels vicaris o del pagès aloer.
JUEUS: Minoria de tipus ètnic.
ESCLAUS: Grup de poca importància. Eren persones que ho eren per essència o persones condemnades per delictes. Podien comprar la seva llibertat o si podien s'escapaven.

   

Imatge de l'scriptorium d'un monastir web: historiadelaescritura.blogia.com/

Des de finals del segle IX o principis del X, cada abadia, cada monestir, té el seu propi escriptorium.
L'escriptorium era el lloc on es copiaven, decoraven i enquadernaven els manuscrits.
En aquells temps molt poques persones sabien escriure, en aquesta tasca s'hi dedicaven els monjos, El rei més poderós de la Terra, el rei dels francs Carlomany, no sabia escriure i autoritzava les actes imperials amb una creu estampada sobre la firma preparada per un escrivà.

   

7. Llengua.

Les llengües romàniques es van originar als segles VII i VIII a partir del llatí vulgar que es parlava a tot l'imperi Romà. A cada territori el llatí vulgar va evolucionar d'una forma diferent segons el substrat ( idioma original del territori ) i també del tipus de llatí que havia rebut. A la Marca Hispànica la llengua que es va formar va ser la llengua catalana.

   

ANAR AL CAPÍTOL SEGÜENT         HISTÒRIA DE CATALUNYA DELS SEGLES X I XI
endarrere