Logo Marcel

HISTÒRIA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA. SEGLES   VIII IX     X XI     XII XIII XIV     XV     XVI XVII     XVIII     XIX     XX

ÍNDEX Segles VIII i IX:     1.El territori on naixerà Catalunya: La Marca Hispànica     2.Guifré el Pilós     3.Propietat de la terra     4.Població     5. Els primers catalans     6.Estructura social     7.Llengua

HISTÒRIA DE CATALUNYA, SEGLES VIII i IX     (Pag. 1/2 )

   

1. El territori on naixerà Catalunya: La Marca Hispànica

Imatge Marca Hispànica

La Marca Hispànica és el nom que es dóna a una franja de territoris conquerits per Carlemany a l'entorn dels Pirineus per tal de defensar l'imperi carolingi de les incursions i ràtzies sarraïnes provinents del Califat de Còrdova.
El control de terres i ciutats a favor dels francs es va fer tenint en compte la població indígena i mitjançant pactes que van garantir el seus drets, sobretot els de la seva classe dominant.

Aprofitant les divisions administratives visigòtiques, els francs van dividir la Marca hispànica amb comtats i van proveir de bisbes les seus episcopals de l'Elma, Urgell, Vic, Girona i Barcelona subjectant-les a l'obediència de l'arquebisbe de Narbona amb la clara intenció d'assimilar les terres conquerides a dins l'imperi i desvincular el clergat de la resta de la península.

Imatge Catalunya Vella

El domini carolingi establí la frontera en la línia que delimita els rius Llobregat–Cardoner-Segre, límits que configuren el que s'anomena la Catalunya Vella. Aquesta frontera es va mantenir inalterable duran 300 anys, fins que els segles XI-XII es van conquerir les terres més al sud – Balaguer, Tàrrega , Tortosa, Lleida – que és el que anomenen Catalunya Nova. Les estructures sociopolítiques van ser molt diferent entre ambdós territoris.

Els comtes eren designats pel rei carolingi i depenien totalment d'ell. El nomenament de comtes d'origen franc creava tensions en la noblesa indígena que es resistia a perdre els seus privilegis. Altrament, la debilitat de l'imperi en la segona meitat del segle IX va fer que el rei confiés amb els magnats indígenes per nomenar-los comtes amb la confiança que aquests li serien fidels.

2. Guifré el Pilós

A l'any 870 Guifré el Pilós va rebre del rei carolingi els comtats d'Urgell Cerdanya i Conflent i més tard a l'any 878 els comtats de Barcelona i Girona. Va ser la darrera vegada que un rei franc nomenés un comte als comtats catalans. Els descendents de Guifré van heretat el títol i Guifré el Pilós es convertí en el primer comte de la dinastia del Casal de Barcelona

Mor de Guifré el Pilós

Guifré el Pilós i els seus parents governaven quasi la totalitat de la Marca. Al nord, la gravíssima situació de l'imperi franc va derivar a que la noblesa franca a l'any 887 destronés al rei Carles el Gras i al 888 coronés al rei Odo. Els jerarques catalans tenien els vincles de fidelitat amb Carles el Gras i al nou rei el van considerar un intrús, cosa que va fer distanciar els comtats catalans del nou monarca. Així s'explica que a Guifré el Pilós, mort el 897, el succeïssin els seus fills sense cap mediació de la monarquia franca.

Llinatge del segle IX

A Guifré el Pilós, que va governar quasi trenta anys, li correspon el mèrit d'haver fet arrelar sòlidament la seva nissaga en el poder, cosa que aconseguí mitjançant una agosarada política de conquesta, poblament i defensa del país que li va costar la vida, però que li va permetre de crear-se una imatge de prestigi, engendrar un nou comtat –el d'Osona- i repartir terres entre els seus fidels.
En la història de Catalunya els anys de govern de Guifré el Pilós i l'inici de la dinastia de la casa de Barcelona, representen el primer graó vers la consecució de la independència respecte del rei franc. L'altre seria l'encetament d'una política exterior pròpia en la recerca d'un reconeixement internacional.
En aquests inicis de la independència, dins els grups dominants va començar a aparèixer la consciència que els comtats catalans tenien uns lligams que al llarg dels segles es van anar consolidant i gradualment aquesta consciència es va anant estenen entre les altres capes de la població.

   

ANAR A LA SEGÜENT PÀGINA         SEGLES VIII i IX     (Pag. 2/2 )
3.Propietat de la terra     4.Població     5. Els primers catalans     6.Estructura social     7.Llengua endarrere